Jugabilitat asíncrona. Els trets del videojoc al cinema experimental i la videocreació
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Existeixen nombroses obres audiovisuals creades per cineastes i videoartistes que anticipen recursos visuals i propostes conceptuals aplicats posteriorment en l’àmbit dels videojocs. El cinema experimental i la videocreació no sols influeixen en la implementació d’estratègies estètiques i narratives introduïdes en la cultura del videojoc, sinó que també són permeables a ella. Així diversos jocs d’ordinadors, màquines d’Arcade i videoconsoles serveixen com a inspiració per a realitzar peces videogràfiques que problematitzen els usos i abusos d’una indústria en auge constant. Reflexionar sobre la idiosincràsia d’aquesta connexió bidireccional és el propòsit d’un text que posa en joc el valor d’una sèrie d’intercanvis perceptibles en totes dues disciplines. D’aquesta manera s’estudien els inicis de la creació d’imatges per computadora (CGI) en diàleg amb l’animació abstracta; el caràcter interactiu dels videojocs d’acord amb videoinstal·lacions coetànies; els jocs de simulació i els first-person shooter (FPS) al costat del punt de vista subjectiu en les pràctiques fílmiques d’avantguarda; el reciclatge d’imatges digitals extretes de videojocs d’acció en el gènere de la machinima i la radicalitat dels discursos polítics presents en els artists’ game mods. Aquests són els apartats explorats en un text que proposa un acostament transversal al món del videojoc, deixant de costat el cinema de ficció per a concentrar-se al cinema experimental i la videocreació. Abordar les similituds formals i ideològiques que aquests últims tenen amb l’univers virtual del videojoc són objectius prioritaris d’un article que constata el caràcter asíncron d’aquestes influències. Observar com aquest intercanvi s'incrementa exponencialment aconseguida l’era digital és un signe del fructífer esdevenir que suposa aquesta trobada.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Albert Alcoz, 2022
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Albert Alcoz, Universitat de Barcelona
Albert Alcoz (Barcelona, 1979) és cineasta, investigador i programador de cinema experimental i videocreació. Professor associat del Departament d’Arts Visuals i Disseny de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Doctor en Teoria, Anàlisi i Documentació Cinematogràfica per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, amb una tesi doctoral sobre el so i el cinema estructural (2016). Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (2001) i màster de Cinema Documental de Creació per la Universitat Pompeu Fabra (2005). Ha escrit els llibres Resonancias fílmicas. El sonido en el cine estructural (1960-1981) (Shangrila, 2017), Radicales libres. 50 películas esenciales del cine experimental (UOC, 2019) i Música esporádica (Breus. CCCB, 2021). Col·labora habitualment amb la plataforma d’audiovisual experimental HAMACA, el festival de vídeo LOOP i Xcèntric, el cinema del CCCB.
Alsina, Pau. «Nodo Jugabilidad: arte, videojuegos y cultura». Artnodes, 7 (2007). DOI: https//dx.doi.org/10.7238/a.v0i7.760.
Betancourt, Michael. Glitch Art in Theory and Practice: Critical Failures and Post-Digital Aesthetics. Nueva York: Routledge, 2017. DOI: https://doi.org/10.4324/9781315414812.
Bogost, Ian. Persuasive Games. The Expressive Power of Videogames. Cambridge: The MIT Press, 2007. DOI: https://doi.org/10.7551/mitpress/5334.001.0001.
Bonet, Eugeni. El cine calculado. Ciclo de cine y vídeo. Madrid:
MNCARS, 1999.
Clarke, Andy y Grethe Mitchell (Ed.) Videogrames and Art. Second edition. Bristol: Intellect, 2013.
Flanagan, Mary. Critical Play. Radical Game Design. Cambridge: The MIT Press, 2009. DOI: https://doi.org/10.7551/mitpress/7678.001.0001.
Galloway, Alexander R. Gaming. Essays on Algorithmic Culture. Minneapolis: University of Minnesota Press, 2006.
Gunning, Tom. «The Cinema of Attraction: Early Cinema, its Spectator and the Avant-Garce». Elsaesser, Thomas y Adam Barker (ed.) Early Cinema: Space, Frame, Narrative, 56-62. Londres: BFI, 1990. DOI: https://doi.org/10.5040/9781838710170.0008.
Horwatt, Elijah. «New media resistance: machinima and the avant-garde». CineAction, 73-74, (2007).
Kallay, Jasmine. Gaming Film: How Games are Reshaping Contemporary Cinema. Londres: Palgrave MacMillan, 2013. DOI: https://doi.org/10.1057/9781137262936.
Lebihan, Yann. Historia de los videojuegos. Barcelona: Robinbook, 2018.
LeGrice, Malcolm. «Fatum, protagonía y el síndrome Zap Splat. Algunos conceptos teóricos para un cine interactivo». Giannetti, Claudia (ed.) Arte en la era electrónica. Perspectivas de una nueva estética, 46-52. Barcelona: ACC L’Angelot, 1997.
Lipovetsky, Gilles y Jean Serroy. La pantalla global. Cultura mediática y cine en la era hipermoderna. Barcelona: Anagrama, 2007.
Martin, Brett. «Should Videogames Be Viewed as Art?». Clarke, Andy y Grethe Mitchell (ed.) Videogrames and Art. Second edition, 345-356. Bristol: Intellect, 2013.
Rellie, Jemima. «Feedback / Feedforward». Feedback: Arte reactivo a instrucciones, a inputs o a su entorno. Catálogo de exposición. Gijón: Laboral, Centro de Arte y Creación Industrial, 2007.
Paul, Christiane. «Feedback: del objeto al proceso y sistema». Feedback: Arte reactivo a instrucciones, a inputs o a su entorno. Catálogo de exposición. Gijón: Laboral, Centro de Arte y Creación Industrial, 2007.
Salen, Katie y Eric Zimmerman. Rules of Play: Game Design Fundamentals. Cambridge: The MIT Press, 2003.
Schrank, Brian. Avant-garde Videogames. Playing with Technoculture. Cambridge: The MIT Press, 2014. DOI: https://doi.org/10.7551/mitpress/8132.001.0001.
Sharp, John. Works of Game: On the Aesthetics of Games and Art. Cambridge: The MIT Press, 2015.
Wees, William C. Recycled Images. The Art and Politics of Found Footage Films. Nueva York: Anthology Film Archives, 1993.
Weibel, Peter. «Realidad virtual: el endoacceso a la electrónica». Gianneti, Claudia (ed.) Media Culture. Barcelona: L’Angelot, 1995.
Wooster, Ann-Sargent. «Reach Out and Touch Someone: The Romance of Interactivity». Hall, Doug y Sally Jo Fifer. Illuminating Video. An Essential Guide to Video Art, 275-303. Nueva York: Aperture, 1990.
Youngblood, Gene (1970) Expanded Cinema. Nueva York: E.P. Dutton & Co. Inc. Edición en español: Cine Expandido (2012) Buenos Aires: EDUNTREF. Universidad Nacional de Tres de Febrero.
Articles similars
- Lorena Lozano, Jardí en xarxa: art, naturalesa i societat o la necessitat d'una visió relacional sobre la vida orgànica i social , Artnodes: Núm. 15: (Juny 2015). NODE 15. Art Matters I (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez Granell)
- Natàlia Cantó-Milà, Mudhaffar Ali, Amjad Bosata, Leshker Berho, Sarmad Malla Ali, Maria Mateo i Ferrer, Swen Seebach, Investigar els imaginaris de futur com a eina per engendrar utopies fonamentades per a la transformació i l'apoderament individual i social en entorns educatius , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Jesús Fernando Monreal Ramírez, Ana Del Castillo, Itineraris de la matèria: medialitat, circulació i obsolescència tecnològica en algunes pràctiques artístiques des de Mèxic , Artnodes: Núm. 15: (Juny 2015). NODE 15. Art Matters I (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez Granell)
- Susana Pajares Tosca, Experiències museístiques transmèdia: el cas de Moesgaard , Artnodes: Núm. 18: (Novembre 2016). NODE 18. Narratives transmèdia (coord.: Pau Alsina)
- Sergio Martínez Luna, De la separació a la co-constitució. Trobades entre materialitat, visualitat, objectes i disciplines , Artnodes: Núm. 15: (Juny 2015). NODE 15. Art Matters I (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez Granell)
- Carles Sora, Sergi Jordà, Temporalitats presents a les experiències cinemàtiques interactives , Artnodes: Núm. 15: (Juny 2015). NODE 15. Art Matters I (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez Granell)
- Helen Pritchard, Jane Prophet, Pràctiques artístiques difractives: la informàtica i els complicats embolics entre l'art contemporani convencional i l'art dels nous mitjans , Artnodes: Núm. 15: (Juny 2015). NODE 15. Art Matters I (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez Granell)
- Edward Shanken, New media, art-ciència i art contemporani: cap a un discurs híbrid? , Artnodes: Núm. 11: (Novembre 2011). NODE 11. Discursos híbrids (coord.: Pau Alsina)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.