From electrography to expanded graphics: a vision on digital printmaking today and its hybridization processes

Hortensia 1979 Mínguez García; Carles 1979 Méndez Llopis

doi:10.7238/artnodes.v0i32.408440

PDF (English) ePUB (English)

Citacions a Google Acadèmic

DOI: https://doi.org/10.7238/artnodes.v0i32.408440

Hortensia 1979 Mínguez García

Universitat Politècnica de València

https://orcid.org/0000-0002-8531-4572

Carles 1979 Méndez Llopis

Universitat Politècnica de València

https://orcid.org/0000-0003-4401-1791

Aquest article ofereix un recorregut sobre com, amb la introducció dels processos electrogràfics, els gravadors han ampliat la seva manera de pensar i produir la seva obra en relació amb el concepte de gràfica expandida. Després de delimitar el terme electrografia i descriure’n el desenvolupament històric, el text exposa de quina manera les pràctiques híbrides han ampliat els marges de la gràfica en un món postdigital i han obert camí a diferents línies d’acció que han anat popularitzant alguns termes, com matriu intangible, estampa digital o impressió digital.

D’aquesta manera, podrem observar el desenvolupament d’aquests llenguatges, la seva teorització i la seva posada en pràctica per mitjà de diverses obres que mostraran les possibilitats discursives de la gràfica, des d’aquesta hibridació estesa a diversos camps, tot ajudant a descriure diferents maneres de comprendre els processos creatius de l’art electrogràfic contemporani.

Paraules clau:

art, electrografia, gravat, gràfica digital

Com citar

Mínguez García, Hortensia 1979; and Méndez Llopis, Carles 1979. “De l’electrografia a la gràfica expandida: una visió sobre la impressió digital avui i els seus processos d’hibridació”. Artnodes, no. 32, pp. 1-9, doi:10.7238/artnodes.v0i32.408440.

Drets

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Hortensia Mínguez García, Carles Méndez Llopis, 2023

Drets d'autor

Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografies de l'autor/a

Hortensia 1979 Mínguez García, Universitat Politècnica de València

Nascuda a València (1979), és doctora en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València (UPV) i especialista en gravat i sistemes d’estampació. Després de quinze anys com a professora titular a la Universidad Autónoma de Ciudad Juárez (UACJ) a Mèxic en l’àrea de les Arts Visuals i el Disseny des d’una perspectiva holística i interdisciplinària, i la direcció del Grupo de investigación Consolidado Gráfica Contemporánea (2007-2021), Hortensia Mínguez es va incorporar com a professora al Departament de Dibuix de la Universitat Politècnica de València (UPV). Ha publicat en diferents editorials i revistes de prestigi internacional a Anglaterra, el Perú, Espanya, Mèxic, Colòmbia, l’Argentina i Taiwan; especialment entorn dels discursos i processos creatius de la gràfica després de la postmodernitat, l’anàlisi dels processos creatius i discursius immanents al gènere artístic del llibre-art (llibre d’artista) i l’estudi de la idea d’allò múltiple com a estratègia artística. També ha estat comissària de diverses exposicions, ha dirigit nombrosos simposis, trobades i seminaris d’art i interdisciplinarietat. Posseeix el reconeixement del Sistema nacional d’investigadors a Mèxic (SNI-1) des del 2008, i és membre actiu del Seminario Interdisciplinario de Bibliología (SIB-UNAM) i de la Red INTERNING (Interior Architecture Research) des del 2017.

Carles 1979 Méndez Llopis, Universitat Politècnica de València

Nascut a València (1979), és doctor cum laude en Belles Arts en l’àrea de Dibuix (2006) per la Universitat Politècnica de València (UPV), a Espanya. Del 2007 al 2021, va ser professor i investigador de temps complet a la Universidad Autónoma de Ciudad Juárez (UACJ), adscrit al Departament de Disseny de l’Institut d’arquitectura, disseny i art (IADA-UACJ). A partir del 2022, es va incorporar al Departament de Dibuix de la UPV, a Espanya. És membre del Sistema nacional d’investigadors a Mèxic (SNI-1) des del 2012. La seva activitat com a investigador s’assumeix des del treball col·laboratiu amb el cos acadèmic Gráfica Contemporánea del qual va formar part del 2007 al 2021 i en el Centro de Arte y Entorno de la UPV des del 2022. Ha publicat en editorials i revistes de prestigi internacional a Anglaterra, Espanya, Mèxic, Colòmbia, i Taiwan; especialment entorn dels discursos i processos creatius de la gràfica en la postmodernitat, el gènere artístic del llibre-art, les revistes assemblades i l’estudi de la idea d’allò múltiple com a estratègia artística.

Referències

Alcalá, José Ramón and Beatriz Escribano. Museo Internacional de Electrografía Centro de Innovación en Arte y Nuevas Tecnologías de Cuenca. Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 2018.

Alcalà, José Ramón. “La piel de la imagen: Ensayos sobre gráfica en la cultura digital”. Fotocinema. Revista Científica De Cine Y Fotografía, no. 4 (2012, March). DOI: https://doi.org/10.24310/Fotocinema.2012.v0i4.5884

Alcalà, José Ramón and Fernando Ñíguez (Alacalácanales). Copy-Art: La Fotocopia como soporte Expresivo. Alicante: Instituto de Estudios Juan Gil-Albert, Centro Eusebio Sempere de Arte y Comunicación Visual, 1986.

Castro, Kako and Ana Soler. Impresión piezoeléctrica, la estampa inyectada. Algunas reflexiones en torno a la gráfica digital. Vigo: Editorial dx5 and Universidad de Vigo, 2006.

Castro, Kako. Mapas invisibles para una gráfica electrónica (de la huella incisa al grabado con luz). Spain: Universidad de Vigo, 2007.

Catanese, Paul and Angela Geary. Post-digital. Printmaking: CNC, Traditional and Hybrid Techniques. London: A&C Black, 2012.

Coldwell, Paul. Printmaking. A contemporary perspective. London: Black Dog Publishing, 2010.

Escribano, Beatriz. “¿Por qué llamarlo Copia, si es Original? El arte de la Copia Original o del Original Múltiple como estrategia creativa”. Interartive, no. 75, (n.d.). https://original-vs-copy.interartive.org/2015/07/copia-original-multiple

Fishpool, Megan. Hybrid prints. London: A. & C. Black, 2009.

Hays, Dan. “Colorado Snow Drifts; Experiments with Lenticular Printmaking.” In: Paul Coldwell and Barbara Rauch. (eds.). New approaches to Digital Printmaking. London: Faderesearch, 2009.

Krauss, Rosalind. “Sculpture in the Expanded Field”. The MIT Press. October, vol. 8 (1979, spring): 30-44. DOI: https://doi.org/10.2307/778224

Kushner, Marilyn. “How We See: Digital Technology and Printed Maps as Tools.” Thrust, 26th Ljubljana Biennial of Graphic Art, 2005.

LILLEMOSE, Jacaob. “Through the Electronic Doors of Perception.” In: SHERIDAN, S.L. (ed.). 2014. Art at the dawning of the electronic era. Generative Systems (2014): 5-8. Hanover: Lonesome Press.

Lowe, Adam. “Apuntes técnicos sobre diferentes procesos empleados en la estampa digital”. En: BARRENA, C. (et al.). Estampa Digital. La Tecnología Digital Aplicada al Arte Gráfico. Madrid: Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Calcografía Nacional, 1998.

Marcuse, Herbert. One-dimensional man. Boston: Beacon Press, 1991.

Mínguez, Hortensia. Gráfica Contemporánea. Del elogio de la materia a la gráfica intangible. México, Ciudad Juárez: Universidad Autónoma de Ciudad Juárez, 2013.

Museo Internacional de Electrográfia. Ars&Machina Electrografía artística en la colección MIDE. Santander: Fundación Marcelino Botín, 13, 1998.

Noyce, Richard. Printmaking at the edge. London: A & C Black Publishers Limited, 2006.

Pastor, Jesús. Electrografía y Grabado. Bilbao: Caja de Ahorros Vizcaína, 1998.

Pastor, Jesús. “La huella electrográfica: Topografías – Toponimias”. Revista Photovisión 28, Huellas: la memoria atrapada, (2004): 29-32. Sevilla: IG Fotoeditor S.L.

Pastor, Jesús and Fundación Torrente Ballester. Sobre la Identidad del Grabado. Ediciones del Limón, 2013.

Schneider, Michael. “Welcome to the first edition of Im:print!”. In: Schneider, M.; Mauer, Ph.; Lebzelter, G. (eds.). Im:print 2010 (2010): 15-18. Austria: Springer Wien New York.

Sheridan, Sonia Landy. (ed.). Art at the dawning of the electronic era. Generative Systems. Hanover: Lonesome Press, 2014.

Wolton, Dominique. Internet ¿y después? Una teoría crítica de los nuevos medios de comunicación. Col. El Mamífero parlante. Barcelona: Gedisa Editorial, 2000.

Zamarro, Eduardo. La tecnología de inyección de tinta como herramienta para la práctica artística. Unpublished Thesis. Madrid: Complutense University of Madrid, Faculty of Fine Arts, 2007.

Article Sidebar

Main Article Content