Identificació, classificació i control: estrets vincles analitzats des de les pràctiques artístiques en el cor de la intel·ligència artificial

Main Article Content

Hugo Felipe Idárraga

La intel·ligència artificial (IA) està antecedida d’una història que es remunta a antics esforços per crear éssers artificials amb moviment i intel·ligència. L’objectiu d’aquest article és destacar com en aquesta història, que inclou els desenvolupaments actuals en el camp del machine learning (ML) i de les xarxes neuronals profundes (XNP), les tasques de vigilància i control, per mitjà de la identificació i classificació de persones, coses o esdeveniments del món, han estat medul·lars tant en els mites o teories sobre els autòmats, els homuncles, els androides, els robots o cíborgs, com en els diferents intents per materialitzar-los. A més, afirma que els desitjos i esforços per imaginar i crear aquests éssers no són ni innocents ni circumstancials; més aviat provenen, en gran manera, d’una visió patriarcal del món en què tot l’existent ha de ser sotmès a una vigilància que asseguri un control sobre el real. Per això recorre, d’una banda, a històries que evidenciïn el predomini d’aquestes tasques i la visió del món que s’amaga darrere d’aquestes i, d’altra banda, a pràctiques artístiques i representacions estètiques que han qüestionat el funcionament identificador i classificador de l’IA com a mitjà de vigilància i control.

Paraules clau
intel•ligència artificial, art, identificació, classificació, vigilància, control, adversarial examples

Article Details

Com citar
Idárraga, Hugo Felipe. “Identificació, classificació i control: estrets vincles analitzats des de les pràctiques artístiques en el cor de la intel·ligència artificial”. Artnodes, no. 26, pp. 1-9, doi:10.7238/a.v0i26.3361.
Biografia de l'autor/a

Hugo Felipe Idárraga, Universitat de Los Andes

Filòsof de la Universitat Nacional de Colòmbia i màster en Comunicació per la Pontifícia Universitat Xaveriana. Interessat en temes de teoria de la imatge, visió per computador i intel·ligència artificial. Actualment, estudia el màster d’Humanitats Digitals a la Universitat dels Andes.

Referències
Anderson, Steve F. 2017. Technologies of Vision: The War Between Data and Images. Cambridge, Massachusetts: The MIT Press.

Aristóteles. 2004. Política. Madrid: Gredos.

Benjamin, Ruha. 2019. Race After Technology: Abolitionist Tools for the New Jim Code. 1.a ed. Nueva York: Polity.

Bunz, Mercedes. 2009. «Are Hewlett-Packard computers really racist?». The Guardian, December 23, https://www.theguardian.com/media/pda/2009/dec/23/hewlett-packard.

Brown, Steven T. 2008. «Machinic Desires: Hans Bellmer’s Dolls and the Technological Uncanny in Ghost in the Shell 2: Innocence». Mechademia 3(1): 222-53. https://doi.org/10.1353/mec.0.0088.

Campolo, Alexander y Kate Crawford. 2020. «Enchanted Determinism: Power without Responsibility in Artificial Intelligence». Engaging Science, Technology, and Society 6(0): 1-19. https://doi.org/10.17351/ests2020.277.

Crawford, Kate. 2017. «The Trouble with Bias». Keynote lecture held at NIPS, Conference at Long Beach, California, December 4-9. https://www.youtube.com/watch?v=fMym_BKWQzk

Dreyfus, Hubert L. 1965. Alchemy and Artificial Intelligence. Santa Monica, CA: RAND Corporation. https://www.rand.org/pubs/papers/P3244.html.

Dreyfus, Hubert L. 1972. What computers can't do: a critique of artificial reason. New York: Harper & Row.

Dzieza, Josh. 2020. «How hard will the robots make us work?». The Verge, February 27. https://www.theverge.com/2020/2/27/21155254/automation-robots-unemployment-jobs-vs-human-google-amazon

Edwards, Paul N. 1997. The Closed World: Computers and the Politics of Discourse in Cold War America. Cambridge, Mass. London: MIT Press Ltd.

Galison, Peter. 1994. «The Ontology of the Enemy: Norbert Wiener and the Cybernetic Vision». Critical Inquiry 21(1): 228-266.

Homero. 2010. Iliada. Madrid: MESTAS Ediciones.

Haraway, Donna Jeane. 2004. Testigo_Modesto@Segundo_Milenio.HombreHembra©_Conoce_Oncoratón®. Barcelona: Editorial UOC, S.L.

Klingemann, Mario. 2018. «Neural Glitch». Quasimondo. Accesado, March 2, 2020. http://underdestruction.com/2018/10/28/neural-glitch/

Nguyen, Anh, Jason Yosinski y Jeff Clune. 2015. «Deep Neural Networks are Easily Fooled: High Confidence Predictions for Unrecognizable Images». arXiv:1412.1897 [cs], April. http://arxiv.org/abs/1412.1897.

MacColl, Le Roy Archibald. 1945. Fundamental Theory of Servomechanisms. 1.a ed. First Printing. D. Van Nostrand Company, inc.

McCorduck, Pamela. 2004. Machines Who Think: A Personal Inquiry into the History and Prospects of Artificial Intelligence. 2.a ed. Natick, Mass: A K Peters/CRC Press.

?n??ha, Mimi. 2018. «How the Arts Help Us Understand Our Relationship With Technology», video. https://www.youtube.com/watch?v=_JJ6Oj_u-Qw.

Paglen, Trevor y Kate Crawford. 2019. «Excavating AI». https://www.excavating.ai.

Platón. 2011. La República o El Estado. Traducido por Patricio de Azcárate Corral. Madrid: Austral.

Raviv, Shaun. 2020. «The Secret History of Facial Recognition». Wired Magazine, January 21. https://www.wired.com/story/secret-history-facial-recognition/

Truitt, Elly R. 2015. Medieval Robots: Mechanism, Magic, Nature, and Art. Pennsylvania:University of
Pennsylvania Press. http://muse.jhu.edu/book/39875/.

Szegedy, Christian, Wojciech Zaremba, Ilya Sutskever, Joan Bruna, Dumitru Erhan, Ian Goodfellow y

Rob Fergus. 2014. «Intriguing properties of neural networks». arXiv:1312.6199 [cs], February. http://arxiv.org/abs/1312.6199.

Articles similars

<< < 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.