El cotxe amb conducció autònoma: una màquina mediàtica per a posthumans?

Aquest article vol reflexionar sobre el cotxe amb conducció autònoma com a màquina multimèdia, centrant-se en el seu caràcter i les seves implicacions més àmplies des de les perspectives arqueològiques i posthumanistes dels mitjans de comunicació. Els vehicles amb conducció autònoma desafien la concepció tradicional sobre l’acció. La cultura automobilística generalment s’ha centrat en l’ésser humà. Si bé s’ha tingut en compte el «factor humà» i les conseqüències d’una conducció dolenta i distreta, l’humà al volant també s’ha considerat una garantia de seguretat. La introducció de l’automòbil autònom desplaça l’ésser humà com a agent amb paper actiu i el substitueix amb formes d’acció material. Aquest canvi té conseqüències significatives que s’exploraran des de diferents perspectives. L’estudi també situa històricament l’automòbil autònom dins dels plans de les autopistes automatitzades, i reflexiona sobre les seves manifestacions discursives dins de la cultura popular dels mitjans de comunicació. L’estudi introdueix la idea de «dispositiu de trànsit», que s’aplica en múltiples nivells. Un dels punts bàsics que subjauen en la discussió és que l’automòbil amb conducció autònoma mai no pot ser completament autònom. Està vinculat a xarxes de dades i altres marcs de factors que afecten tant el seu ús com els seus passatgers potencials. Hem de preguntar-nos: com afectarà l’adopció d’automòbils autònoms a la relació humà/posthumà?