De l’objecte al procés. Interfície política d’informatització en xarxa
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Una de les tasques més difícils avui dia és intentar captar la presència de la informàtica. Especialment per la seva condició de xarxa, les formes quasi ubiqües i diverses dels ordinadors en tots els seus formats (de sobretaula, mòbil, integrat i atuònom) creen una complexitat gairebé aclaparadora. Per parlar de la complexitat d’allò que aquí s’escapa i és present alhora, l’article proposa reconsiderar el concepte d’interfície, les seves arrels històriques i els seus avantatges heurístics per a l’anàlisi i la crítica de la difusió actual i, en especial quotidiana, de la informatització.
La qüestió de les interfícies porta fins a procesos i estats aïllats de conducció, així com fins a la complexitat de la cooperació que les conforma. A més, obre alhora un horitzó de recerca i un mode d’anàlisi, que sempre exigeix més nivells d’interfície implicats en el fenomen que investigo actualment. Com a exemple, l’article parla del desplaçament de l’arxiu en el llançament de l’iPhone 2007 i la seva recuperació el 2017 amb l’aplicació “Arxius”. Ambdós desenvolupaments estan íntimament relacionats amb la creació d’ordinadors com a màquines permanentment interconnectades, on se centra l’atenció en la seva funcionalitat, depresentacions i ideologia.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Jan Distelmeyer, 2019
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Jan Distelmeyer, Universitat de Ciències Aplicades de Potsdam Universitat de Potsdam
Professora d’Història dels Mitjans de Comunicació i de Teoria dels Mitjans en el programa d’Estudis Europeus de Mitjans de Comunicació de la Universitat de Ciències Aplicades de Potsdam i de la Universitat de Potsdam.
Apple Inc. 2009. iPhone User Guide. For iPhone OS 3.1 Software. Cupertino: Apple Inc.
Apple Inc. 2011. “Apple WWDC 2011 – iCloud Introduction”. Filmed June 6, 2011 at Apple Worldwide Developers Conference. Video, 38:16. https://www.youtube.com/watch?v=KTrO2wUxh0Q.
Apple Inc. 2016. MacBook Pro Essentials. Cupertino: Apple Inc.
Apple Inc. 2019. “Use the Files app on your iPhone, iPad, and iPod touch”. Apple Support. Last modified February 06, 2019. https://support.apple.com/en-us/HT206481.
Bratton, Benjamin H. 2016. The Stack: On Software and Sovereignty. Cambridge: MIT. https://doi.org/10.7551/mitpress/9780262029575.001.0001
Burks, Arthur W., and Alice R. Burks. 1981. “The ENIAC: First General- Purpose Electronic Computer”. Annals of the History of Computing, no. 4: 310-399. https://doi.org/10.1109/MAHC.1981.10043
Chun, Wendy Hui Kyong. 2004. “On Software, or the Persistence of Visual Knowledge”. Grey Room, no. 18: 26-51. https://doi.org/10.1162/1526381043320741
Chun, Wendy Hui Kyong. 2013. Programmed Visions. Software and Memory. Cambridge: MIT.
Distelmeyer, Jan. 2017. Machtzeichen. Anordnungen des Computers. Berlin: Bertz+Fischer.
Distelmeyer, Jan. 2018. “Drawing Connections. How Interfaces Matter”. Interface Critique Journal, no. 1: 22-32.
Cramer, Florian, and Matthew Fuller. 2008. “Interface”. In: Software Studies: A Lexicon, edited by Matthew Fuller, 149-152. Cambridge: MIT. https://doi.org/10.7551/mitpress/9780262062749.003.0020
Ekman, Ulrik. 2016. “Introduction: Complex Ubiquity-Effects”. Ubiquitous Computing, Complexity, and Culture, edited by Ulrik Ekman et al.: 39-75. New York: Routledge.
Farocki, Harun. 2004. “Phantom Images”. Public. Art, Culture, Ideas, no. 29: 12-22.
Gabrys, Jennifer. 2016. Program Earth: Environmental Sensing Technology and the Making of a Computational Planet. Minneapolis: University of Minnesota. https://doi.org/10.5749/minnesota/9780816693122.001.0001
Galloway, Alexander. 2012a. “Black Box, Black Bloc”. Communization and Its Discontents: Contestation, Critique, and Contemporary Struggles, edited by Benjamin Noys, 237-252. New York: Autonomedia.
Galloway, Alexander. 2012b. The Interface Effect. Cambridge: Polity.
Hagen, Wolfgang. 2018. “Anästhetische Ästhetiken. Über Smartphone-Bilder und ihre Ökologie”. Smartphone-Ästhetik. Zur Philosophie und Gestaltung mobiler Medien, edited by Oliver Ruf, 75-104. Bielefeld: transcript.
Hansen, Mark B. N. 2015. Feed Forward. On the Future of Twenty-First-Century-Media. Chicago: University of Chicago, 580-629. https://doi.org/10.7208/chicago/9780226199863.001.0001
Heilmann, Till A. 2015. “Datenarbeit im ‘Capture’-Kapitalismus. Zur Ausweitung der Verwertungszone im Zeitalter informatischer Überwachung”. ZfM – Zeitschrift für Medienwissenschaft, no. 13: 35-47.
Hörl, Erich. 2017. “Introduction to general ecology: The ecologization of thinking”. In General Ecology: The New Ecological Paradigm, edited by Erich Hörl, 1-73. London: Bloomsbury.
Hookway, Branden. 2014. Interfaces. Cambridge: MIT. https://doi.org/10.7551/mitpress/9919.001.0001
Hui, Yuk. 2016. On the Existence of Digital Objects. Minneapolis: University of Minnesota. https://doi.org/10.5749/minnesota/9780816698905.001.0001
Jin, Dal Yong. 2015. Digital Platforms, Imperialism, and Political Culture. New York: Routledge.
Kaerlein, Timo. 2018. Smartphones als digitale Nahkörpertechnologien. Zur Kybernetisierung des Alltags. Bielefeld: transcript. https://doi.org/10.14361/9783839442722
Kaldrack, Irina, and Martina Leeker. 2015. “There is no Software, there are just Services: Introduction”. There is no Software, there are just Services, edited by Irina Kaldrack and Martina Leeker, 9-20. Lüneburg: Meson.
Kay, Alan C. 2001. “User Interface – A Personal View (1989)”. Multimedia. From Wagner to Virtual Reality, edited by Randall Packer and Ken Jordan, 121-131, New York: Norton.
Nake, Frieder. 1984. “Schnittstelle Mensch-Maschine”. Kursbuch 75: Computerkultur, edited by Karl Markus Michel and Tilman Spengler, 109-118. Berlin: Rotbuch.
Nake, Frieder. 2009. “The Semiotics Engine. Notes on the History of Algorithmic Images in Europe”. Art Journal 68, no. 1: 76-89. https://doi.org/10.1080/00043249.2009.10791337
Pantenburg, Volker. 2015. Farocki/Godard. Film as Theory. Amsterdam: Amsterdam University. https://doi.org/10.1515/9789048527557
Ripley, M. Louise. 2008. “Trickster Fiddles with Informatics: The Social Impact of Technological Marketing Schemes”. Journal of Systemics, Cybernetics, and Informatics 6, no. 1: 91-96.
Rouvroy, Antoinette, and Bernard Stiegler. 2016. “The Digital Regime of Truth. From the Algorithmic Governmentality to a New Rule of Law”. La Deleuziana. Online Journal of Philosophy, no. 3: 6-27. http://www.ladeleuziana.org/wp-content/uploads/2016/12/Rouvroy-Stiegler_eng.pdf.
Schaefer, Peter. 2011. “Interface: History of a Concept, 1868-1888”. In The Long History of New Media: Technology, Historiography, and Contextualizing Newness, edited by David W. Park et al., 163-175. New York: Peter Lang.
Selfe, Cynthia L., and Richard J. Selfe. 1994. “The Politics of the Interface: Power and Its Exercise in Electronic Contact Zones”. National Council of Teachers of English 45, no. 4: 480-504. https://doi.org/10.2307/358761
Smith, Crosbie, and M. Norton Wise. 1989. Energy and Empire: A Biographical Study of Lord Kelvin. Cambridge: MIT.
Srnicek, Nick. 2017. Platform Capitalism. Cambridge: Polity.
Turing, Alan. 1950. “Computing Machinery and Intelligence”. Mind, New Series 59, no. 236: 433-460. https://doi.org/10.1093/mind/LIX.236.433
van den Boomen, Marianne. 2014. Transcoding the Digital. How Metaphors Matter in New Media. Amsterdam: Institute of Network Cultures.
von Neumann, John. 1975. “First draft of a report on the EDVAC (1945)”. In The Origins of Digital Computers: Selected Papers, edited by Brian Randell, 355-364. Berlin/Heidelberg/New York: Springer. https://doi.org/10.5479/sil.538961.39088011475779
Wilson, David. B. ed. 1990. The Correspondence Between Sir George Gabriel Stokes and Sir William Thomson Baron Kelvin of Largs (Volume 2, 1870-1901). Cambridge: Cambridge University.
Winkler, Hartmut. 2015. Prozessieren. Die dritte, vernachlässigte Medienfunktion. Paderborn: Fink. https://doi.org/10.30965/9783846758410
Articles similars
- Marloes de Valk, Reciclant antigues estratègies i recursos. What Remains, un projecte artístic que tracta sobre les campanyes de desinformació (re)utilitzant estratègies per retardar la regulació industrial , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Alberto Castillo Pérez, De Rembrandt al selfie. Tecnologia transparent i eines incorporades com a generadors de la imatge de l'artista en l'Autoretrat amb dos cercles de Rembrandt van Rijn i l'ego-shot Petra Cortright-selfie , Artnodes: Núm. 14: (Novembre 2014). NODE 14. Nous materialismes feministes (coord.: Ana Rodríguez Granell)
- Sahar Sajadieh, Tendre o horrible, aquesta és la qüestió de la vivacitat: poden actuar en viu els actors artificials? , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- María José Gutiérrez, La recerca de dades del passat a través de la cartografia artística per revisar l’espai urbà , Artnodes: Núm. 25: (Gener 2020). NODE 25. Diàlegs entre Art i Ciència Fonamental (coord.: M. Bello i A. Gracie)
- Pau Waelder, Jocs de dolor , Artnodes: Núm. 7: (Desembre 2007). NODE 7. Jugabilitat (coord.: Pau Alsina)
- Wolfgang Ernst, Arqueologia dels mitjans radical (la seva epistemologia, la seva estètica i alguns estudis de casos) , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Shaila García Catalán, Aarón Rodríguez Serrano, Marta Martín Núñez, Aprendre de la caiguda, fer amb l’esquinçament: paradoxes de la melancolia lúdica a «Gris» , Artnodes: Núm. 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Noelia Quintero, La pantalla al carrer: convergència i coincidències agòniques entre el grafit i els objectes dels nous mitjans audiovisuals , Artnodes: Núm. 7: (Desembre 2007). NODE 7. Jugabilitat (coord.: Pau Alsina)
- Victor Flores, La mètrica del paisatge. El treball de camp amb estereoscopi de Francisco Afonso Chaves i altres exploradors portuguesos , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Jordi Alberich Pascual, Gemma San Cornelio Esquerdo, Més enllà de la simulació com a substitució: de la realitat mixta als ego-shots , Artnodes: Núm. 12: (Novembre 2012). NODE 12. Materialitat (coord.: Pau Alsina)
<< < 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.