De l’objecte al procés. Interfície política d’informatització en xarxa

Una de les tasques més difícils avui dia és intentar captar la presència de la informàtica. Especialment per la seva condició de xarxa, les formes quasi ubiqües i diverses dels ordinadors en tots els seus formats (de sobretaula, mòbil, integrat i atuònom) creen una complexitat gairebé aclaparadora. Per parlar de la complexitat d’allò que aquí s’escapa i és present alhora, l’article proposa reconsiderar el concepte d’interfície, les seves arrels històriques i els seus avantatges heurístics per a l’anàlisi i la crítica de la difusió actual i, en especial quotidiana, de la informatització.

La qüestió de les interfícies porta fins a procesos i estats aïllats de conducció, així com fins a la complexitat de la cooperació que les conforma. A més, obre alhora un horitzó de recerca i un mode d’anàlisi, que sempre exigeix més nivells d’interfície implicats en el fenomen que investigo actualment. Com a exemple, l’article parla del desplaçament de l’arxiu en el llançament de l’iPhone 2007 i la seva recuperació el 2017 amb l’aplicació “Arxius”. Ambdós desenvolupaments estan íntimament relacionats amb la creació d’ordinadors com a màquines permanentment interconnectades, on se centra l’atenció en la seva funcionalitat, depresentacions i ideologia.