Eficàcia dels sistemes ofensius en handbol

L’objectiu del present article és conèixer la influència de les variables que intervenen en l’eficàcia ofensiva en l’handbol d’alt rendiment. Valorem la utilització dels sistemes tàctics ofensius en atac posicional (estructurats o no estructurats) i en contraatac tenint en compte: el tipus de defensa, la simetria o asimetria numèrica de jugadors i l’ordre de la seqüència ofensiva. Utilitzem la metodologia observacional, un instrument d’observació (SOBM-2) i un instrument de registre, Match Vision Premium v. 1.0, que ens ha permès estudiar la fase final del Campionat del Món 2011. Els resultats aconseguits, mitjançant estadística descriptiva i anàlisi seqüencial de T-patterns, obtinguts amb el programari Theme 5.0., mostren: primer que l’eficàcia ofensiva de cada sistema tàctic depèn de múltiples factors, i segon que la fase ofensiva del contraatac és la de major resolució independentment de la defensa contrària o la simetria/asimetria numèrica de jugadors. Podem concloure que el sistema tàctic ofensiu més utilitzat, encara que no sempre és el més eficaç, és el sistema estructurat i que la variabilitat al llarg del partit dels sistemes ofensius (autoorganització no lineal del sistema) implica avantatges en la dinàmica del joc.