El model de llengua en les dues traduccions valencianes de "L’Ingenu"

Les dues traduccions valencianes de L’Ingenu, la d’Enric Valor i la de Josep Franco, representen dues propostes de model de llengua en moments ben diferents de la història de la llengua catalana al País Valencia. La versió de Valor, publicada el 1974, va ser duta a terme en una situació de llengua estàndard —i literària— no consolidada, en què escriptors i gramàtics valencians com Manuel Sanchis Guarner, Carles Salvador i el mateix Valor van tractar de conjuminar el fabrisme amb les peculiaritats valencianes. La de Josep Franco, publicada en la coŀlecció juvenil A la Lluna de València (Bromera) el 1991, sorgeix arran de la necessitat d’un estàndard pròxim al parlar dels valencians. Així, aquest estudi es proposa de descriure el model de llengua proposat per Valor en la seua traducció de L’Ingenu i determinar en quins aspectes es diferencien aquest model i el proposat en la traducció de Bromera.