Informació per als autors
Anuari TRILCAT
Estudis de traducció, recepció i literatura catalana contemporània
Estudios de traducción, recepción y literatura catalana contemporánea
Studies in Translation, Reception, and Contemporary Catalan Literature
NORMES PER A LA PRESENTACIÓ DE LES COL·LABORACIONS
1. Els originals seran articles o documents d’una extensió màxima de 65.000 caràcters,
espais inclosos, amb resums en català o castellà i en anglès de 500-1.000 caràcters,
espais inclosos, i paraules clau en català o castellà i en anglès (entre 3 i 6). S’enviaran
en un arxiu MS Word a l’adreça anuari.trilcat@upf.edu
2. L’estil de lletra ha de ser Times New Roman, cos 12 (per al text principal, a doble
espai) i cos 10 (per a les notes a peu de pàgina, a un espai).
3. Les il·lustracions, si n’hi ha, han d’estar numerades i portar cadascuna un peu
d’il·lustració explicatiu.
4. Les citacions curtes han d’anar integrades en el cos del redactat. Si són llargues (de
més de dues línies), n’han de quedar separades per una línia en blanc.
5. S’utilitzarà la lletra cursiva per als títols de llibres, obres teatrals, peces artístiques i
publicacions periòdiques. Els articles i les composicions soltes (contes, poemes) han
d’anar entre cometes dobles.
6. Les crides de nota s’han de col·locar després dels signes de puntuació.
7. Les referències a la bibliografia (fonts primàries i secundàries) han de seguir el
sistema autor-data. Si el redactat ja dona la indicació d’autor i data, no cal repetir-la.
Exemples:
El problema de fons era sempre el mateix: la incompatibilitat entre el sistema
constitucional català i les necessitats de la política imperial espanyola (Rubiés 1999: 3).
Les faules de La Fontaine traduïdes per Carner i publicades per l’Editorial Catalana
l’any 1921 són un exemple d’aprofitament de la fraseologia dins la llengua literària, tal
com va observar Carles Riba en ressenyar l’obra aquell mateix any.
8. Les notes han de ser a peu de pàgina (amb el sistema que proporciona el MS Word),
no al final del document. S’evitaran les que només continguin referències
bibliogràfiques, tret que aquestes siguin múltiples o vagin acompanyades d’algun
comentari.
9. S’inclourà al final del text, sota l’epígraf “Referències bibliogràfiques”, una relació
única de les fonts primàries i secundàries utilitzades. En aquesta relació hi ha de constar
la paginació, precedida de l’abreviatura “p.” (una pàgina) o “pp.” (diverses pàgines).
10. Els models que cal seguir per a aquestes referències són els següents:
Referències de llibres:
Cognom, Nom. Any. Títol. Lloc d’edició: Editorial.
Lamuela, Xavier; Murgades, Josep. 1984. Teoria de la llengua literària segons Fabra.
Barcelona: Quaderns Crema.
Morera i Galícia, Magí. 2001. Obra poètica completa. Edició d’Olívia Gassol i Bellet.
Lleida: Universitat de Lleida.
Referències d’articles:
Cognom, Nom. Any. “Títol”. Nom de la revista, número (any), pàgines.
Malé, Jordi. 2000. “Marià Manent, quasi setanta anys de crítica literària”. Revista de
Catalunya, 152 (juny 2000), pp. 93-98.
Referències de capítols de llibre:
Cognom, Nom. Any. “Títol del capítol”. Dins: [Nom Cognom (ed./eds.),] Títol del
llibre. Lloc d’edició: Editorial, pàgines.
Giró i París, Jordi. 2004. “La infantesa i el món de Proust (1902-1914)”. Dins: Els homes
són i les coses passen: Maurici Serrahima i Bofill (1902-1979), un filòsof-literat del segle
XX. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 23-43.
Ollé, Manel. 2005. “La pluja de Du Fu en la poesia de Carner i Manent”. Dins: Miquel M.
Gibert i Marcel Ortín (eds.), Gèneres i formes en la literatura catalana d’entreguerres. I
Simposi sobre traducció i recepció en la literatura catalana contemporània. Lleida:
Punctum – Trilcat, pp. 11-25.
Referències d’articles de revista (fonts primàries):
Cognom, Nom. Any. “Títol”. Publicació periòdica, anualitat, número (data
completa), pàgines.
Rigol, Joan. 2003. “Centenari del naixement de Maurici Serrahima”. Diàlegs, 20 (abril-
juny 2003), pp. 11-30.
Referències d’articles de diari (fonts primàries):
Cognom, Nom. Any. “Títol”. Publicació periòdica, data completa, pàgines.
Dolç, Miquel. 1976. “Un tesoro documental. El pasado y el presente de Maurici
Serrahima”. La Vanguardia Española, 29-I-1976, p. 47.