Núm. 39 (2023): Hàbitats Emergents: El Disseny com a Agent per Crear Mons
Aquest número especial de Temes de Disseny analitza diferents hàbitats emergents i el disseny com a agent per crear el món en una varietat d'escales, escenaris i disciplines.
¿El disseny pot aprofitar el seu potencial creador de mons utilitzant els seus aparells simbòlics i operatius per engendrar diferents versions del món? ¿El disseny pot mantenir i fins i tot multiplicar mons plurals davant de l'homogeneïtzació global? Els autors que han col·laborat en aquest número manifesten aquestes qüestions fonamentals i interrelacionades a través de tot un seguit de contribucions valuoses i diverses provinents de pràctiques de disseny radical, recerca aplicada, estudis de cas, reflexions basades en la pràctica i càpsules il·lustrades que resulten transcendentals per la seva interseccionalitat i la seva orientació al futur.
---
Equip editorial convidat: Roger Paez i Mariana Amatullo
---
Núm. 38 (2022): El Disseny i la Cura: del Benestar Personal al Planetari
Temes de Disseny #38 indaga la complexa qüesti. de la salut i del benestar humà i explora les possibilitats que tenen el disseny i l’enginyeria d’abordar aquests àmbits per crear espais, dispositius personals i interaccions més significatius, saludables, curosos i que fomentin el benestar i que, de resultes, ajudin a fer un món millor.
Aquest número, des de perspectives tecnològiques, mediambientals, mèdiques, ètiques i comportamentals-antropològiques, explora bàsicament de quina manera les disciplines relacionades amb el disseny poden fomentar la cura i el benestar a diferents nivells i propugna la creació de connexions de benestar des de l’àmbit personal fins al planetari.
---
Equip editorial convidat:
Ricardo Guasch, Elisabet Silvestre, Danielle Wilde, Anna Del Corral.
---
Núm. 37 (2021): Conflictes invisibles: un nou terreny de cossos, infraestructures i informació
El número 37 de Temes de Disseny pretén explorar humilment el tema del conflicte i la desobediència en un planeta interconnectat. Normalment el disseny ofereix eines i procediments per abordar els problemes. A aquest efecte analitza les solucions que nous objectes i processos poden aportar. En el volum que ens ocupa, en canvi, recopilem estudis sobre inestabilitat, friccions, resistència, contrapràctiques, xocs culturals i fins i tot conflicte material.
---
Editors convidats: Bani Brusadin i Laura Benítez Valero.
---
Mira la presentació virtual
---
Núm. 36 (2020): El disseny de futurs ara: coneixements i accions
Aquest número de Temes de Disseny planteja el repte de definir el paper del disseny en la creació de futurs a través d’una sèrie d’obres científiques contemporànies. El disseny de futurs, disciplina amb els seus propis coneixements i accions, vol donar resposta a la complexitat i als fenòmens del món bo i oferint opcions i oportunitats per a presents alternatius.
---
Editors Convidats: Andrew Morrison i Laura Clèries
---
Mira la presentació virtual
---
Núm. 35 (2019): Intel·ligència Artificial i Tecnologies Digitals Emergents com a Material de Disseny
La intel·ligència artificial, l'aprenentatge automàtic, el Big Data i altres tecnologies estan cada cop més esteses, i això les podria facultar com a nous materials per al disseny. Però, quines característiques especials presenten? De quina manera les hauria d'incloure el disseny en les seves pràctiques? Com afecten la investigació del disseny? Interacció persona-ordinador (HCI)? Experiència d'usuari (UX)? Quines implicacions ètiques tenen?
Aquesta edició de Temes de Disseny recull aportacions d'investigadors i professionals del disseny que ofereixen potencials respostes. Utilitzant una gran varietat de recursos que van des de casos pràctics fins a directrius ètiques, els autors d'aquesta publicació tracten un ampli espectre de temes en el seu intent de fer front als desafiaments que plantegen aquestes noves agències artificials.
---
Editors convidats: Ramon Sangüesa i Ariel Guersenzvaig
---
Núm. 34 (2018): Interaccions materials en un entorn creat per humans
Els materials han estat, són i seran fonts d’innovació que dissenyadors i enginyers fem servir per donar resposta als reptes passats, presents i futurs de les nostres societats. L’evolució de l’ésser humà ha depès totalment dels materials, de les seves propietats i de l’energia que aquests contenen. Mitjançant processos de transformació bàsics, els nostres avantpassats van aprofitar les propietats de materials bàsics com ara la fusta i el sílex per produir les primeres eines de caça. Durant el segle xx, gràcies en part als combustibles fòssils i als processos industrials moderns, es van sintetitzar o es van desenvolupar nous materials, que van permetre el disseny de noves solucions i van canviar la nostra manera de viure, de fer, de sentir i de comunicar-nos.
El número 34 de Temes de Disseny, titulat “Interaccions materials en un entorn creat per humans”, proposa obrir nous debats i generar coneixements que ens permetin entendre les diverses maneres que tenim de dissenyar i fer recerca amb i a través dels materials.
---
Editor convidat: Pere Llorach-Massana
---
Núm. 33 (2017): Metavers transmèdia : estratègia i macrotendència de futur
El naixement d’Internet i l’eclosió de la societat de la informació, van constituir des del seu inici una bellíssima llavor perquè el concepte transmèdia es disseminés. Estimulat per la hibridació dels llenguatges i la diversificació i complementarietat dels canals, la transmèdialitat difumina gradualment les fronteres per passar de la informació encapsulada al contingut ramificat.
El concepte transmèdia al·ludeix a la capacitat de viralització de la informació, el coneixement o les històries a través dels múltiples mitjans i plataformes de comunicació que avui tenim a la nostra disposició, i en el seu procés d’expansió el destinatari assumeix un rol actiu.
És en aquest context on la publicació Temes de Disseny es qüestiona: Com actua una matèria multidisciplinària com el disseny en aquest nou ecosistema?
Amb la intenció de conèixer la relació entre disseny iel nou univers transmèdia, hem indagat en diferents àmbits en els quals el disseny es manifesta. Interessats per l’educació, conscients de la nostra responsabilitat social, del nostre entorn econòmic i amb la voluntat de mirar el futur de la nostra professió, hem buscat en la perifèria del terme encunyat per Henry Jenkins i desenvolupat per autors com Carlos Scolari o Robert Pratten des de diferents perspectives professionals i metodològiques, conscients del que el disseny pot aportar com a disciplina prefiguradora i configuradora.
---
Editor: Jordi Cano
---
Núm. 32 (2016): Enginyeria de disseny industrial : una mirada al món
La societat actual s’enfronta al repte de tornar a configurar el sistema de consum de productes a fi que no prevalguin únicament les estratègies de mercat i la competitivitat comercial. La qualitat intrínseca del producte, com a objecte que s’ha de fabricar en sèrie, la seva adequació a les demandes culturals, les possibilitats tecnològiques i les exigències ambientals són els factors que, entre d’altres, configuren les expectatives del consumidor i de l’usuari. La confluència de les necessitats dels usuaris, els interessos socials i culturals i les expectatives de negoci de les empreses exigeixen un disseny encertat i raonable, un desenvolupament tècnic enginyós i apropiat, una producció econòmica i de qualitat i una comercialització fàcil i rendible. En aquest context emergeixen dues disciplines complexes, el disseny i l’enginyeria, que s’han d’entendre en la globalitat de tots els resultats possibles, ja siguin uns artefactes utilitzats com a objecte, un sistema, un servei o una interfície. Actualment, assumptes com ara les tecnologies digitals, les xarxes socials i la interacció amb l’usuari, les dades massives, els nous mercats emergents, la valorització diferencial d’accions (per exemple, patentar productes o serveis) o l’escala nova de la matèria, influeixen en el disseny industrial i exigeixen una reflexió i una actualització clara.
En aquest context, i després de 31 edicions de la revista ELISAVA Temes de Disseny, en el número 32, sota el títol Enginyeria de Disseny Industrial, es pretén reflexionar sobre ambdues disciplines. S’hi assumeix que les dues treballen sobre un àmbit comú i s’hi planteja aprofundir en les interseccions i en les superposicions, en les zones clarament diferenciades o en les noves oportunitats de treball. En el subtítol del número, Una mirada al món, s’acull el caràcter diferencial, i potser disruptiu, amb què l’enginyeria de disseny industrial s’aproxima al projecte, amb la frescor i amb el desvergonyiment que el coneixement profund dels materials, de la tecnologia i dels processos productius propi de la disciplina permet. Ben lluny d’evitar l’assumpte o de donar-li resposta amb prejudicis del passat, ELISAVA Temes de Disseny pretén promoure el debat entre disseny i enginyeria a fi de reflexionar sobre ambdues disciplines i de descobrir espais de connexió.
---
Editors: Albert Fuster i Javier Peña
---
Núm. 31 (2015): Menjar, disseny i benestar
ELISAVA Temes de Disseny proposa una reflexió al voltant del menjar i de l’alimentació humana. La reflexió se centra en els aspectes ètics, socials, tecnològics i culturals que influeixen en tot el procés alimentari. Encara que en els darrers anys estem assistint a una revitalització de les relacions entre el disseny i l’alimentació, la segona meitat del segle xx semblava haver relegat ambdues disciplines a àmbits estancs. Malgrat els escrits, els tractats i les obres d’art que fan palesos els vincles estrets que hi ha hagut històricament entre l’art, el disseny i el menjar, en alguns moments de la història recent aquests punts de connexió s’havien esborrat. Tret d’algunes excepcions destacades, la intervenció del disseny en l’alimentació humana semblava limitada als espais de restauració, als objectes i estris per a la preparació o el consum, als envasos i embalatges o a la gràfica associada a tots ells.
En els darrers temps, però, el reconeixement de la importància que té la innovació per part dels cuiners, l’interès creixent per l’alimentació saludable i el gran nombre d’escoles i universitats que han dirigit el seu focus d’estudi vers la cuina i l’alimentació han desfet les barreres entre la cuina, la salut, la cultura i altres disciplines suposadament més allunyades, com el disseny i l’enginyeria. Paral·lelament a aquest procés, el disseny ha assumit que el seu paper pel que fa a la cuina té un abast més gran del que li atribuïen i al qual es limitava. Ara, gràcies a la tasca i la inquietud de cuiners, dissenyadors, enginyers, metges i historiadors, entre d’altres, no només han crescut la terminologia, els processos o l’interès en l’alimentació, sinó que es tenen en compte molts aspectes que fins ara semblaven secundaris, com l’experiència de consum, la salut personal o la relació amb la cultura i el territori.
Aquest número d’ELISAVA Temes de Disseny pretèn aprofundir en aquesta visió àmplia de les relacions entre l’alimentació i el disseny, entenent aquest binomi com una part essencial del benestar humà.
---
Editors: Albert fuster i Javier Peña
---
Núm. 30 (2014): Interior design : l'experiència de l'espai
El projecte d’espai interior necessita sens dubte noves aproximacions com a conseqüència dels profunds canvis socials, econòmics i tecnològics de les últimes dècades. La ràpida mutació del nostre entorn exigeix una velocitat de resposta que el disseny d’interior ha d’equilibrar amb el seu innegable valor simbòlic i la seva responsabilitat social.
El número 30 d’ELISAVA Temes de Disseny proposa repensar què significa projectar l’espai al segle xxi i quins elements nous cal implementar al projecte, independentment de l’àmbit de cadascun d’ells (habitatge, retail, contract…).
D’aquest procés de repensar en resulten tres enfocaments fonamentals que tots els articles presentats recorren amb més o menys intensitat. D’una banda, una reflexió sobre el projecte mateix d’espai com a element amb valors simbòlics i representatius capaços de reflectir una tradició, una cultura o la creativitat d’un autor concret, alhora que amb potencial per transformar i millorar el context. En segon terme, una aproximació als vincles entre interior design, espai i societat, centrant- se en els usos i funcions que d’ells se’n deriven, als quals el disseny d’espai ha de donar respostes variades (flexibilitat, seriació, concreció, tipologia, models…) que responguin a les exigències dels nous contextos i necessitats locals i globals. Finalment, una atenció a la implicació de les noves tecnologies i els nous materials en la conformació de l’espai, en un àmbit que augmenta constantment en complexitat i en el qual participen cada cop més agents d’altres àrees de la creativitat i del coneixement.
---
Editors: Albert Fuster i Raffaella Perrone
---
Núm. 29 (2013): Comunicació visual : la percepció de l'invisible
En l'últim mig segle la comunicació visual ha multiplicat els seus àmbits d'aplicació i els seus suports, plasmant tipografia, imatges, sons, dades i accions de forma estàtica i dinàmica.
Les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) han dut el disseny gràfic a buscar nous mecanismes i nous formats amplicant les branques de la disciplina mateixa i generant noves regles.
El número 29 d'Elisava Temes de Disseny proposa reflexionar sobre com funcionen i es perceben aquests nous llenguatges, explorar fins a quin punt els mitjans de comunicació moderns estan influint sobre els diferents àmbits del disseny gràfic i examinar si les regles canòniques segueixen sent vàlides, mentre es consoliden nous fonaments teòrics.
Núm. 28 (2012): Velocitat : reconsiderar el temps en el disseny
El número 28 d'Elisava Temes de Disseny proposa una mirada interdisciplinària que ens permeti reflexionar sobre el concepte de velocitat, considerada des de la perspectiva del ritme d'ús i consum del nostre entorn immediat, i de les maneres en què percebem i processem la informació.
Amb la tecnologia moderna ens connectem a l'altre cantó de l'hemisferi terrestre i enviem en un segon milers de gigabytes sense que res tangible es mogui. Som la societat de l'intangible. Els artefactes del nostre voltant estan generant "noves" realcions amb les persones i l'entorn que ens envolta, pel que fa a l'hàbitat i l'espai urbà. Per tant, la nostra intenció és aturar-nos un moment i "repensar" la velocitat a la qual volem que transcorrin els fets. Com influeix tot això en el procés del disseny i la pràctica projectual?
Núm. 27 (2011): Disseny al segle XXI : la forma del futur
Al llarg dels darrers vint-i-cinc anys, Barcelona ha sabut generar una cultura del disseny d'àmbit internacional, i actualment està invertint per posar-la al dia quant a avenços tecnològics. En aquest context Elisava, com a Escola de referència, ha destacat per la seva missió pedagògica, formant dissenyadors que han donat una empremta singular al disseny català i espanyol. El seu projecte pedagògic actual està adreçat, entre d'altres aspectes, a preparar professionals relacionats amb la "marca" Barcelona, disposats a assumir els nous reptes d'un mercat laboral mundial.
Amb aquestes premisses, és fàcil trobar el marc temàtic d'aquest número 27 d'Elisava Temes de Disseny. Volem celebrar el vint-i-cinquè aniversari de la revista proposant una reflexió sobre la nova dimensió cultural i tecnològica que estem vivint. Així, en els articles d'aquest número s'analitza el concepte de "forma" des del significat més genèric fins al més literal.
Els articles no pretenen oferir visions utòpiques de futur, sinó que proven de resumir un estat de la qüestió, a partir d'una lectura contemporània que explica la història de la cultura del disseny més recent, fins a arribar a la descripció de casos d'estudi aplicats al context de Barcelona.
Núm. 26 (2009): Educació en disseny
El número 26 de a revista ELISAVA Temes de Disseny dedicat a l'educació universitària d'aquesta disciplina apareix en un moment clau: just coincidint amb el desplegament a la nostra Escola dels primers graus en plena sintonia amb la transformació de la docència que representa l'Espai Europeu d'Educació Superior. Un nou context que promou la revisió dels plans d'estudi i per tant implica, una vegada més, la necessitat permanent d'entendre i comprendre la complexitat de funcions que ha obtingut el disseny en la societat actual per tal de construir un currículum educatiu contemporani.
Núm. 25 (2008): Recerca en disseny
El número 25 de la revista ELISAVA TdD es centra en el tema de la investigació en disseny a través a d’uns articles que presenten diversos punts de vista complementaris entre si i realitzats des de diferents camps d’acció. Ja sigui apostant per la generació de nous processos creatius que aprofundeixin en tècniques per conèixer millor els usuaris o per noves metodologies que trenquin amb paradigmes establerts, en tots dos casos es posa en evidencia la necessitat d’explorar models col·laboratius, aixi com que la necessària multidisciplinarietat del disseny contribueixi a una pràctica professional coherent. El disseny, com tot camp d'estudi, necessita de manera constant dotar-se de contingut mitjançant una investigado rigorosa.
Núm. 24 (2007): Disseny crític
Cada cop més el Disseny està adquirint un pes més significatiu en el conjunt d’estratègies empresarials, així com una major consolidació com a disciplina universitària plenament reconeguda. Però, és precisament per estar gaudint d’aquest procés de consolidació que és important reflexionar sobre la seva pròpia condició per tal de generar un contingut teòric propi que li permeti posicionar-se i posar en pràctica la crítica conscient. El que es vol plantejar aquí, més que propagar actituds universals o redemptores del món mitjançant el Disseny, és el fet de potenciar la crítica conscient: prendre consciència, sentit crític, significa reduir la dominació. De fet, i tal i com ho planteja Ruedi Baur en el text que aquí es publica, l’inici de qualsevol procés de disseny hauria de descansar sobre l’acte de qüestionar-se i sobre la comprensió dels elements presents.
Núm. 23 (2006): Innovació i disseny
Actualment, el disseny esdevé progressivament una activitat que forma part de la tendència evolutiva dels mercats i del consum. El disseny s’entén com a instrument destinat a desenvolupar i implementar la creativitat que, alhora, és l’eix imprescindible de la innovació -un dels mitjans principals de tota economia desenvolupada.
El conjunt de relacions entre disseny i la creació de noves formes i productes constitueix el concepte d’innovació, tant en la seva vessant psicològica com social.
En els articles presentats en aquest número d’ELISAVA Temes de Disseny, els seus autors ratifiquen que la creativitat i la innovació s’han convertit en dimensions del disseny cada cop més valorades. Des d’un enfocament més humanístic fins a un de més tècnic, tant des d’una perspectiva històrica com des d’una més contemporània, totes les contribucions obren una porta a la reflexió envers els conceptes d’innovació i disseny.
Núm. 22 (2005): Economia i disseny
És evident que el disseny, des d'un punt de vista econòmic, és molt important. Però, encara seria més important que estiguéssim en condicions d'especificar que és el que pot aportar el disseny al compte de resultats de les empreses europees.
Les transformacions que ha experimentat l'economia mundial situen el disseny entre els instruments més incidents per afavorir l'economia europea.
Temes de Disseny presenta aquest número al món empresarial, al de la política i, naturalment també al de tos professionals del disseny, sense oblidar al dels que es mouen en l'àmbit de l'ensenyament. Volem fer una modesta però decidida aportació a la reflexió teòrica sobre aquest tema tan actual que és el de l'economia i disseny.
