La vessant psicosocial de la salut i la malaltia
PDF
PDF (Español (España))


Citacions a Google Acadèmic

Arxius complementaris

Figura 2 El "iceberg" de la malaltia
Figura 1 Model de Dahlgren i Whitehead
Taula 2 Algunes poblacions vulnerables des de la perspectiva de salut
Taula 1 Treballar per la promoció de la salut
Pàgina títol del manuscrit

Com citar

Ariza Cardenal, Carles. “La vessant psicosocial de la salut i la malaltia”. Educació social. Revista d’intervenció socioeducativa, no. 66, pp. 13-32, doi:10.34810/EducacioSocialn66id327898.


Resum

La vessant psicosocial de la salut i la malaltia il·lumina aquelles zones de l’exercici dels professionals socials on els principals fenòmens vinculats a la salut i la malaltia incideixen en la vida quotidiana de les persones i el seu entorn familiar i social. Alguns col•lectius vulnerables quant a la salut i la malaltia demanen una atenció preferencial. Treballar per la promoció de la salut és una de les grans eines a l’abast del professional social, per connectar amb la comunitat i apoderar-la, en el descobriment de les seves pròpies respostes.

Paraules clau

salut, malaltia, psicosocial, promoció de la salut, vulnerabilitat social salud, snfermedad, psicosocial, promoción de la salud, vulnerabilidad socia health, illness, psychosocial, health promotion, social vulnerability
https://doi.org/10.34810/EducacioSocialn66id327898
PDF
PDF (Español (España))

Referències

Bridgeland, J.; Bruce, M.; Hariharan, A. (2013). The Missing Piece: A National Teacher Survey on How Social and Emotional Learning Can Em-power Children and Transform Schools. 58.

Colomer, C.; Álvarez-Dardet, C. (2001). Promoción de la salud y cambio social. Barcelona: Masson.

Costa, M.; López, E. (1989). Salud comunitaria. Barcelona: Martínez Roca.

Costa, M.; López, E. (1996). Manual para el educador social: afrontando situaciones. Madrid: Ministerio de Asuntos Sociales, Centro de Publicaciones.

Costa, M.; López, E. (2008). Educación para la salud. Guía práctica para promover estilos de vida saludables. Madrid: Pirámide.

Díaz, J.; Civis, M. (2011). Redes socioeducativas promotoras de capital social en la comunidad: un marco teórico de referencia. Cultura y Educación, 23(3), 415-429.

García Monge, J. A. (2002). Autoestima y salud. En La Educación para la Salud del siglo XXI (2a, p. 107-118). Madrid: Díaz de Santos.

Gardner, H. (2017). Estructuras de la mente: la teoría de las múltiples inteligencias (2a). Mèxic: Fondo de Cultura Económica.

Goleman, D. (2012). Inteligencia emocional. Barcelona: Kairós.

López, P. (2015). La lógica estratègica en la intervención social y educativa. En Inteligencia professional. Ética, emociones y técnica en la acción socioeducativa (p. 113-136). Barcelona: Claret.

López, P.; Rosa, G. (2014). El desarrollo de competencias para la promoción de la resiliencia: buenas prácticas y procesos formativos en Educación Social. Edetania. Estudios y propuestas socioeducativas, 45, 145-164.

Musitu, G.; Herrero, J.; Cantera, L. M.; Montenegro, M. (2004). Introducción a la psicología comunitaria. Barcelona: Editorial UOC.

Nardone, G. (2006). Corrígeme si me equivoco. Barcelona: Herder.

Nardone, G. (2007). Miedo, pánico, fobias. La terapia breve. Barcelona: Herder.

Nardone, G.; Portelli, C. (2009). Conocer a través del cambio. La evolución de la terapia breve estratègica. Barcelona: Herder.

Quesada, C. V. (2006). El enfoque de resiliencia en Trabajo Social. Acciones e investigaciones sociales, 1, 466.

Riechman, J. (31 de juliol de 2013). Una modernidad alternativa [Blog post]. Tratar de comprender, tratar de ayudar. Recuperado de http://tratarde.org/una-modernidad-alternativa/

Segura, M. (2002). Ser persona y relacionarse: habilidades cognitivas y sociales, y crecimiento moral. Madrid: Narcea.

Serrano, M. I. (Coord.) (2002). La educación para la salud del siglo XXI: comunicación y salud (2a). Madrid: Díaz de Santos.

Spivack, G.; Shure, M. B. (1974). Social adjustment of young children: a cognitive approach to solving real life problems. San Francisco: Jossey-Bass.

Vaniestendael, S. (1997). La resiliència o el realismes de l’esperança. Ferit però no vençut. Barcelona: Claret.

Vilar, J.; Riberas, G.; Rosa, G. (2014). El compromiso de la universidad frente a un mundo incierto y complejo: propuestas para la formación de profesionales reflexivos. Lugares de Educaçao, 4(9), 132-149.

Vygotski, L. (2003). El desarrollo de los procesos psicológicos superiores. Barcelona: Crítica.