Abstract
The psychosocial aspect of health and illness sheds light on those areas of the practice of social professionals in which the principal phenomena associated with health and illness have direct impacts on people’s daily lives and also their family and social milieu. Groups that are vulnerable in terms of health and illness often call for preferential attention. Working to promote health is one of the great tools at the disposal of the social professional, as a way of connecting with the community and empowering it in the discovery of its own responses.Keywords
References
Bridgeland, J.; Bruce, M.; Hariharan, A. (2013). The Missing Piece: A National Teacher Survey on How Social and Emotional Learning Can Em-power Children and Transform Schools. 58.
Colomer, C.; Álvarez-Dardet, C. (2001). Promoción de la salud y cambio social. Barcelona: Masson.
Costa, M.; López, E. (1989). Salud comunitaria. Barcelona: Martínez Roca.
Costa, M.; López, E. (1996). Manual para el educador social: afrontando situaciones. Madrid: Ministerio de Asuntos Sociales, Centro de Publicaciones.
Costa, M.; López, E. (2008). Educación para la salud. Guía práctica para promover estilos de vida saludables. Madrid: Pirámide.
Díaz, J.; Civis, M. (2011). Redes socioeducativas promotoras de capital social en la comunidad: un marco teórico de referencia. Cultura y Educación, 23(3), 415-429.
García Monge, J. A. (2002). Autoestima y salud. En La Educación para la Salud del siglo XXI (2a, p. 107-118). Madrid: Díaz de Santos.
Gardner, H. (2017). Estructuras de la mente: la teoría de las múltiples inteligencias (2a). Mèxic: Fondo de Cultura Económica.
Goleman, D. (2012). Inteligencia emocional. Barcelona: Kairós.
López, P. (2015). La lógica estratègica en la intervención social y educativa. En Inteligencia professional. Ética, emociones y técnica en la acción socioeducativa (p. 113-136). Barcelona: Claret.
López, P.; Rosa, G. (2014). El desarrollo de competencias para la promoción de la resiliencia: buenas prácticas y procesos formativos en Educación Social. Edetania. Estudios y propuestas socioeducativas, 45, 145-164.
Musitu, G.; Herrero, J.; Cantera, L. M.; Montenegro, M. (2004). Introducción a la psicología comunitaria. Barcelona: Editorial UOC.
Nardone, G. (2006). Corrígeme si me equivoco. Barcelona: Herder.
Nardone, G. (2007). Miedo, pánico, fobias. La terapia breve. Barcelona: Herder.
Nardone, G.; Portelli, C. (2009). Conocer a través del cambio. La evolución de la terapia breve estratègica. Barcelona: Herder.
Quesada, C. V. (2006). El enfoque de resiliencia en Trabajo Social. Acciones e investigaciones sociales, 1, 466.
Riechman, J. (31 de juliol de 2013). Una modernidad alternativa [Blog post]. Tratar de comprender, tratar de ayudar. Recuperado de http://tratarde.org/una-modernidad-alternativa/
Segura, M. (2002). Ser persona y relacionarse: habilidades cognitivas y sociales, y crecimiento moral. Madrid: Narcea.
Serrano, M. I. (Coord.) (2002). La educación para la salud del siglo XXI: comunicación y salud (2a). Madrid: Díaz de Santos.
Spivack, G.; Shure, M. B. (1974). Social adjustment of young children: a cognitive approach to solving real life problems. San Francisco: Jossey-Bass.
Vaniestendael, S. (1997). La resiliència o el realismes de l’esperança. Ferit però no vençut. Barcelona: Claret.
Vilar, J.; Riberas, G.; Rosa, G. (2014). El compromiso de la universidad frente a un mundo incierto y complejo: propuestas para la formación de profesionales reflexivos. Lugares de Educaçao, 4(9), 132-149.
Vygotski, L. (2003). El desarrollo de los procesos psicológicos superiores. Barcelona: Crítica.
Rights
Copyright
Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa es publica en accés obert sota la llicència Creative commons reconeixement-nocomercial (by-nc): es permet l’ús del seu contingut sempre que se citi l’autor o l’autora i la publicació, amb la seva adreça electrònica exacta. Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc no es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.
El copyright © de la revista pertany a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull