Les traduccions de Josep Vallverdú per a la col·lecció La Cua de Palla: les solucions lèxiques per al trasllat del “mal parlar”

A partir de 1962, va produir-se un augment de traduccions de literatura estrangera al català, encara sota censura, i va sorgir una desavinença referent a l’estil de les traduccions literàries: hi havia partidaris de continuar amb el model noucentista i hi havia els qui el consideraven obsolet i, en alguns contextos, inservible. Josep Vallverdú va ser un dels traductors que intentaven apropar els textos a un públic vast mitjançant un català versemblant i genuí apte per a la literatura escrita. La primera part d’aquest estudi posa en context les traduccions de Vallverdú per a La Cua de Palla i la segona se centra en l’anàlisi descriptiva de la traducció de l’anomenat “mal parlar” i en l’observació d’algunes alternances que revelen una època de transició estilística, en què la traducció s’enfrontava a grans dificultats. Les traduccions que s’analitzen són Una besada abans de morir, La gran dormida i El ritual de la sang.