La crisi de l’educació com a crisi filosòfica / La crise de l’enseignement comme crise philosophique
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Normalment, els professors actuem com si poguéssim evitar la resposta a qüestions del tipus: què és una lliçó o quina és la diferència entre dos éssers humans, o si hi ha cap diferència significativa entre l'escola secundària, les escoles especialitzades o la universitat. O també què hauria d'ensenyar-se primer, com a fonament de la resta i què després. Les respostes, o no respostes, a aquestes qüestions, impliquen decisions filosòfiques de primer ordre. Ignorar-les té conseqüències en el conjunt del procés de maduració i educació. En algun sentit, sofrim en el nostre treball, un dia rere l'altre, les pressions pròpies de factors tan moderns com l'especialització científica, la divisió del treball o l'elitisme polític. En qualsevol cas, atenem poc al llegat de la tradició filosòfica. Aquí, en canvi, maldem per demostrar que ens ajuda poc la sempre activa i creixent separació entre, d'una banda, les ciències formals, naturals, humanes i socials, i de l'altra, la filosofia. Igualment, succeeix quan parlem de relacions en l'àmbit dels negocis, la política, o les relacions humanes quotidianes. Per tant, es pretén explicar la necessitat superior de la filosofia per combatre la burocràcia, la qual gradualment abandona el rol de mitjà que teòricament hauria de servir els nostres objectius, per esdevenir objectiu ella mateixa.
_________________________________________________________________
Habituellement, les professeurs agissons comme si nous pouvions éviter la réponse aux questions du type: «Qu’est-ce qu’une leçon? Ou bien: «Y a-t-il une différence significative entre l’école secondaire, les écoles spécialisées et l’université?» Ou encore: «Que devrait-on enseigner en premier, comme fondement du reste, et après?». Le point de vue de l’auteur est que les réponses, ou les non-réponses, à ces questions impliquent des décisions philosophiques de tout premier ordre. Les ignorer comporterait des conséquences pour l’ensemble du processus de maturation et d’enseignement. D’une certaine manière, nous souffrons dans notre travail, quotidiennement, des pressions propres de facteurs aussi modernes que la spécialisation scientifique, la division du travail ou l’élitisme politique. Dans tous les cas, nous répondons peu au legs de la tradition philosophique. Ici, par contre, nous nous efforçons pour démontrer le peu que nous aide la séparation toujours active et croissante entre les sciences formelles, naturelles, humaines et sociales, d’une part, et la philosophie, de l’autre. Cela se produit aussi quand nous parlons de relations dans le domaine des affaires, de la politique, ou des relations humaines quotidiennes. Par conséquent, nous prétendons expliquer la nécessité supérieure de la philosophie pour combattre la bureaucratie, qui abandonne petit à petit son rôle de moyen qui, théoriquement, devrait servir nos objectifs pour devenir un objectif en elle-même.
Article Details
Drets d'autor
Temps d’Educació conserva el dret de la primera publicació de l’article, concedint a l’autor els drets d’autoria. A més a més, tots els continguts publicats a Temps d’Educació estan subjectes a la llicència Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0).
Articles més llegits del mateix autor/a
- Francesc Morató, La tradición filosófica y pedagógica neoidealista: de Gentile a Cavallera , Temps d'Educació: Núm. 62 (2022)