Vulnerabilitat, cura i educació / Vulnérabilité, soin et éducation

L'article parteix del supòsit que existeix un error filosòfic i històric en la percepció que l'ésser humà s'ha construït sobre si mateix que ha exaltat els ideals d'autosuficiència i independència. En aquesta direcció es recupera una reflexió sobre la vulnerabilitat humana, la seva ocultació, silencis i marginalitzacions per tal de comprendre la necessitat d'un retorn a la consciència de vulnerabilitat. La promoció de la centralitat de la vulnerabilitat primària exigeix la democratització de la cura, un treball polític del dolor i el cos, així com una modificació de les pràctiques educatives que eviti l'apologia de l'autosuficiència i situï la vulnerabilitat primària com a bé comú
______________________________________________
Cet article part du supposé qu’il existe une erreur philosophique et historique dans la perception que l’être humain s’est construite sur lui-même qui a exalté les idéaux d’autosuffisance et d’indépendance. De ce point de vue, nous récupérons une réflexion sur la vulnérabilité humaine, son occultation, ses silences et ses marginalisations afin de comprendre la nécessité d’un retour à la conscience de la vulnérabilité. La promotion de la centralité de la vulnérabilité primaire exige la démocratisation du soin, un travail politique de la douleur et du corps, ainsi qu’une modification des pratiques éducatives qui éviterait l’apologie de l’autosuffisance et situerait la vulnérabilité primaire comme un bien commun.