Quan la ‘Bildung’ esdevé ‘Kultur’: Consideracions sobre el ‘Sonderweg’ alemany
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Conrad Vilanou i Torrano
En aquesta reflexió es presenta una anàlisi sobre diverses novetats bibliogràfiques recents que aborden, des de perspectives diferents, el tema de la Bildung (Formació), concepte de difícil traducció que s’ha vinculat als ideals de formació de la cultura occidental com ara la Paideia hel·lènica i la Humanitas llatina. De fet, el nehumanisme alemany (1780-1830) va voler vincular-se, a través de la Bildung, amb aquests ideals de formació de l’humanisme clàssic i renaixentista. En un primer moment, es procedeix a una revisió del concepte de Bildung –l’ideal alemany per excel·lència– que, en virtut del camí especial (Sonderweg) de la història germànica, va perdre el seu sentit cosmopolita i universal originari fins el punt que es va pervertir i dissoldre en els postulats ultranacionistes de la Kultur. Tot i que la fusió d’aquests dos conceptes –Bildung i Kultur, és a dir, entre formació i nacionalisme– va produir conseqüències funestes per a la història de l’Alemanya contemporània, no és menys cert que també es van aixecar veus en contra d’aquesta manipulació. Les memòries d’infància i joventut de Joachim Fest palesen que sempre es pot dir no, de manera que la Bildung també pot actuar com un antídot contra la barbàrie i l’horror.
_________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Cette réflexion présente une analyse des diverses nouveautés bibliographiques qui abordent, dans des perspectives différentes, le thème de la Bildung (formation), concept difficile à traduire qui était lié aux idéaux de formation de la culture occidentale, comme par exemple la paideia hellénique et la humanitas latine. De fait, le néo-humanisme allemand (1780-1830) voulut se lier, au travers de la Bildung, à ces idéaux de formation de l’humanisme classique et de la Renaissance. Dans un premier temps, il est procédé à une révision du concept de Bildung –l’idéal allemand par excellence– qui, du fait de la voie spéciale empruntée par l’histoire germanique (Sonderweg), perdit son sens cosmopolite et universel d’origine au point de se pervertir et de se dissoudre dans les postulats ultranationalistes de la Kultur. En dépit du fait que la fusion de ces deux concepts –Bildung et Kultur, c'est-à-dire formation et nationalisme– eut des conséquences funestes pour l’histoire de l’Allemagne contemporaine, il n’est pas moins certain que des voix s’élevèrent contre cette manipulation. Les mémoires d’enfance et de jeunesse de Joachim Fest montrent que l’on peut toujours dire non, de telle manière que la Bildung fonctionnerait aussi comme un antidote contre la barbarie et l’horreur.
_________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Cette réflexion présente une analyse des diverses nouveautés bibliographiques qui abordent, dans des perspectives différentes, le thème de la Bildung (formation), concept difficile à traduire qui était lié aux idéaux de formation de la culture occidentale, comme par exemple la paideia hellénique et la humanitas latine. De fait, le néo-humanisme allemand (1780-1830) voulut se lier, au travers de la Bildung, à ces idéaux de formation de l’humanisme classique et de la Renaissance. Dans un premier temps, il est procédé à une révision du concept de Bildung –l’idéal allemand par excellence– qui, du fait de la voie spéciale empruntée par l’histoire germanique (Sonderweg), perdit son sens cosmopolite et universel d’origine au point de se pervertir et de se dissoudre dans les postulats ultranationalistes de la Kultur. En dépit du fait que la fusion de ces deux concepts –Bildung et Kultur, c'est-à-dire formation et nationalisme– eut des conséquences funestes pour l’histoire de l’Allemagne contemporaine, il n’est pas moins certain que des voix s’élevèrent contre cette manipulation. Les mémoires d’enfance et de jeunesse de Joachim Fest montrent que l’on peut toujours dire non, de telle manière que la Bildung fonctionnerait aussi comme un antidote contre la barbarie et l’horreur.
Article Details
Com citar
Vilanou i Torrano, Conrad. “Quan la ‘Bildung’ esdevé ‘Kultur’: Consideracions sobre el ‘Sonderweg’ alemany”. Temps d’Educació, no. 33, pp. 291-04, https://raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126496.
Drets
Drets d'autor
Temps d’Educació conserva el dret de la primera publicació de l’article, concedint a l’autor els drets d’autoria. A més a més, tots els continguts publicats a Temps d’Educació estan subjectes a la llicència Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0).
Articles més llegits del mateix autor/a
- Conrad Vilanou i Torrano, Clara Domènech i Vivas, Vázquez Montalbán i el futbol: subcultura, sociabilitat i educació sentimental , Temps d'Educació: Núm. 59 (2020)
- Conrad Vilanou i Torrano, El retorn de la biografia: una relectura de Kant , Temps d'Educació: 2004: Núm.: 28
- Conrad Vilanou i Torrano, Jordi Llovet i les seves lliçons sobre mestres i savis , Temps d'Educació: Núm. 59 (2020)
- Xavier Laudo Castillo, Conrad Vilanou i Torrano, El pensament dialèctic i sintètic en la filosofia de l’educació durant el segle XX , Temps d'Educació: 2011: Núm.: 41
- Conrad Vilanou i Torrano, Debilitat de la teoria de l'educació: sobre la narrativitat científica de l'educació , Temps d'Educació: 2008: Núm.: 34
- Enric Ripollès i Bosch, Conrad Vilanou i Torrano, Sobre els orígens de la filosofia de la pedagogia social: la religió de la Humanitat de Paul Natorp , Temps d'Educació: 1996: Núm.: 15
- Conrad Vilanou i Torrano, La pedagogia al deixant del segle XX , Temps d'Educació: 2000: Núm.: 24
- Miguel Angel Betancor León, Conrad Vilanou i Torrano, Sobre l'origen de les activitats físiques i esportives , Temps d'Educació: 1990: Núm.: 4
- Conrad Vilanou i Torrano, Educar contra Auschwitz , Temps d'Educació: 2007: Núm.: 32
- Conrad Vilanou i Torrano, Sobre la saviesa nascuda en el temple de Delfos , Temps d'Educació: 2006: Núm.: 31