Disseny DIY i creació radical de mons al parc de patinatge de The Grove, a Londres

Main Article Content

Tom Critchley

Aquest article exposa un estudi de cas etnogràfic de pràctiques de disseny DIY (fes-ho tu mateix, per les seves sigles en anglès) en una pista de patinatge de Londres. La pista de patinatge es presenta com un espai urbà comú que ofereix un marc per a la creació d’infraestructures DIY que contrasta amb els processos d’urbanització descendents i no equitatius. Del treball de camp sorgeixen tres temes clau que mostren les capacitats i limitacions del disseny DIY. En primer lloc, les pràctiques DIY es consideren “aprenentatge a través de la pràctica” i gràcies a elles els patinadors no només aprenen a construir una pista de patinatge, sinó també una sèrie d’habilitats professionals i competències socials. Aquí, les característiques que reuneix el DIY (poques traves a la participació, multidisciplinarietat i baix risc de fracàs) posen en primer pla un ric entorn d’intercanvi de coneixement vernacle que sustenta la metodologia d’investigació d’aquest article utilitzant la construcció de la pista de patinatge com una investigació a través del disseny orientada a l’objecte. En segon lloc, s’ha observat que el disseny DIY serveix de suport a una comunitat de practicants de patinatge que va més enllà de considerar l’espai només com una pista de patinatge i incorpora un hort comunitari, un projecte de teatre col·laboratiu i tallers relacionats amb les arts que superen antecedents de cultures de patinatge DIY dominades per homes. En aquest cas, les idees d’“infraestructuració” del disseny participatiu reflecteixen un procés de disseny emergent i obert que protegeix una creació del món sociomaterial inclusiva. En tercer lloc, les pràctiques de disseny DIY influeixen en la manera de governar l’espai, on s’han trobat nocions contradictòries de “política prefigurativa”. En aquest cas, s’afirma que l’espai és inclusiu i anàrquic, tot i que l’agència se centra al voltant d’idees de “patinatge dominant” que reforcen les hegemonies masculines. En conjunt, aquest article afirma que el disseny DIY té potencial per servir d’agent de creació del món mantingut per un conjunt únic de valors i modes que s’adapten bé als temps d’incertesa, canvi constant i crisi, tot i que destaca la necessitat d’actuar de manera crítica en les polítiques i les pràctiques de les comunitats amants tant del DIY com del patinatge. 

Paraules clau
Disseny DIY, patinatge, infraestructuració, comunalització, investigació a través del disseny, comunitat, governança

Article Details

Com citar
Critchley, Tom. “Disseny DIY i creació radical de mons al parc de patinatge de The Grove, a Londres”. Temes de Disseny, no. 39, pp. 208-27, doi:10.46467/TdD39.2023.208-227.
Biografia de l'autor/a

Tom Critchley, Goldsmiths University of London

Soc dissenyador, investigador i acadèmic interdisciplinari. La meva formació i els meus interessos se centren en la política, el disseny, l’activisme comunitari i el patinatge. 

Des del 2017 treballo a Mawja Radio, un col·lectiu de ràdio que explora la producció d’àudio i les narratives que ofereixen els mitjans de difusió sonors en contextos de migració i refugiats a Jordània. Des del 2018 també treballo per a l’ONG Concrete Jungle Foundation, en la qual col·laboro amb comunitats de patinadors del sud global per construir pistes de patinatge i implementar programes de desenvolupament juvenil. 

Actualment soc investigador de doctorat i professor associat al Departament de Disseny de la Goldsmiths University de Londres. El meu doctorat estudia la Mawja Radio i la Concrete Jungle Foundation en relació amb la implicació dels estudis de ciència i tecnologia en les infraestructures. Els meus interessos actuals d’investigació se centren en les pràctiques DIY en el patinatge, el patinatge i l’afrofuturisme a Jamaica i els mercats d’agricultors a Londres.  

També he impartit classes a l’Aarhus University de Dinamarca, la Manchester School of Architecture i la University of the Underground d’Amsterdam. M’encanta explorar una combinació de disseny participatiu escandinau i pràctiques DIY per animar els estudiants a col·laborar amb comunitats i intervenir a la ciutat. A més, soc resident a Balamii i Systems Radio, plataformes des de les quals difonc els meus interessos d’investigació dins dels paisatges sonors a la ràdio. 

Referències

Abulhawa, Dani. 2020. Skateboarding and Femininity: Gender, Space-Making and Expressive Movement. Abingdon: Routledge.

Akbil, Emre, Alex Axinte, Esra Can, Beatrice De Carli, Melissa Harrison, Ana Méndez de Andés, Katharina Moebus, Thomas Moore, and Doina Petrescu. 2022. Urban Commons Handbook. Barcelona: dpr-barcelona.

Atencio, Matthew, and Becky Beal. 2016. “The ‘Legitimate Skateboarder:’ Politics of Private-Public Skateboarding Spaces.” In Skateboarding: Subcultures, Sites and Shifts, edited by Kara-Jane Lombard, 108-20. Abingdon: Routledge.

Atencio, Matthew, Becky Beal, and Charlene Wilson. 2009. “Distinction of Risk: Urban Skateboarding, Street Habitus, and the Construction of Hierarchical Gender Relations.” Qualitative Research in Sport and Exercise 1, no. 1 (September): 3-20. https://doi.org/10.1080/19398440802567907

Augé, Marc. 1992. Non-Places: An Introduction to Supermodernity. London: Verso Books.

Beachy, Kyle. 2018. “Primitive Progressivism.” Free Skateboard Magazine. https://www.freeskatemag.com/2018/06/05/primitive-progressivism-by-kyle-beachy/

Berlant, Lauren. 2016. “The Commons: Infrastructures for Troubling Times.” Environment and Planning D: Society and Space 34, no. 3: 393-419. https://doi.org/10.1177/0263775816645989

Björgvinsson, Erling, Pelle Ehn, and Per-Anders Hillgren. 2010. “Participatory Design and ‘Democratizing Innovation’”. In PDC ’10: Proceedings of the 11th Biennial Participatory Design Conference, Sydeny, Australia, November 2010, 41-50. https://doi.org/10.1145/1900441.1900448.

Borden, Iain. 2001. Skateboarding, Space and the City: Architecture and the Body. Oxford: Berg Publishers.

Cherrington, Jim and Jack Black. 2022. “Introduction: sport and physical activity in catastrophic environments—tuning to the ‘weird’ and the ‘eerie.’” In Sport and Physical Activity in Catastrophic Environments. Oxford: Routledge.

Cottell, Josh, Klara Blazek, and Daniel Urquijo. 2022. “Levelling Up London: Borough by Borough Data Breakdown.” Available at: https://centreforlondon.org/publication/levelling-up-london-borough-stats/

Critchley, Tom. 2020. “DIY Skate Spots and Guerrilla Architecture: Challenging ’Non-Places’ in Great London.” Confusion Magazine. https://www.confuzine.com/2020/09/27/diy-skate-spots-and-guerrilla-architecture-challenging-non-places-in-greater-london/

Cross, Nigel. 1999. “Design Research: A Disciplined Conversation.” Design Issues 15, no. 2: 5-10. https://doi.org/10.2307/1511837

DiSalvo, Carl. 2016. “Design and Prefigurative Politics.” The Journal of Design Strategies 8, no. 1: 29-35. Available at: https://issuu.com/journalofdesignstrategies/docs/the_journal_of_design_strategies_vo

Estalella, Adolfo, and Tomás Sánchez Criado. 2018. Experimental Collaborations: Ethnography Through Fieldwork Devices. Oxford: Berghahn Books.

Fisher, Mark. 2016. The Weird and the Eerie. New York: Repeater Books.

Flynn, Jerry. 2016. “Complete Control: Developers, Financial Viability and Regeneration at the Elephant and Castle.” City 20, no. 2 (April): 278-286. https://doi.org/10.1080/13604813.2016.1143685

Hardin, Garrett. 1968. “The Tragedy of the Commons.” Science 162: 1243–1248.

Harvey, David. 2012. Rebel Cities: From the Right to the City to the Urban Revolution. London: Verso.

Healy, Liam. 2021. “Designing Unlikely Futures? A/Symmetry and A-Firmative Speculation in the European Boarderscape.” PhD diss., Goldsmiths University of London. Available at: https://research.gold.ac.uk/id/eprint/30218/

Healy, Liam, and Peter Gall Krogh. 2022. “Emergent Participation in DIY Designed Bike Trails.” In Proceedings of the 17th Participatory Design Conference: Embracing Cosmologies: Expanding Worlds of Participatory Design, Newcastle, August 19—September 2. Available at: https://research.gold.ac.uk/id/eprint/32086/1/pdc2022vol2-17.pdf

Hector, Philip, and Andrea Botero. 2021. “Generative Repair: Everyday Infrastructuring between DIY Citizen Initiatives and Institutional Arrangements.” International Journal of CoCreation in Design and the Arts 18, no. 4: 399-415. https://doi.org/10.1080/15710882.2021.1912778

Hine, Christine. 2007. “Multi-sited Ethnography as a Middle Range Methodology for Contemporary STS.” Science, Technology & Human Values 32, no. 6 (November): 652-671. https://doi.org/10.1177/0162243907303598

Howell, Ocean. 2005. “The ‘Creative Class’ and the Gentrifying City: Skateboarding in Philadelphia’s Love Park.” Journal of Architectural Education 59, no. 2: 32-42. Available at: https://www.jstor.org/stable/40480609

Howell, Ocean. 2008. “Skatepark as Neoliberal Playground: Urban Governance, Recreation Space, and the Cultivation of Personal Responsibility.” Space and Culture 11, no. 4: 475-496. https://doi.org/10.1177/1206331208320488

Joost, Gesche, and Andreas Unteidig. 2015. “Design and Social Change: The Changing Environment of a Discipline in Flux.” In Transformation Design: Perspectives on a New Design Attitude, edited by Wolfgang Jonas, Sarah Zzerwas, and Kristof von Anshelm, 134-48. Basel: Birkhäuser.

Jungnickel, Kat. 2018. “Making Things to Make Sense of Things: DIY as Research and Practice.” In The Routledge Companion to Media Studies and Digital Humanities, edited by Jentery Sayers, 492–502. Abingdon: Routledge.

Karasti, Helena. 2014. “Infrastructuring in Participatory Design.” In Proceedings of the 13th Participatory Design Conference: Research Papers – Volume 1, New York: 141-150. https://doi.org/10.1145/2661435.2661450

Kyrönviita, Mikko, and Antti Wallin. 2022. “Building a DIY Skatepark and Doing Politics Hands-On.” City 26, no. 4 (June): 646-663. https://doi.org/10.1080/13604813.2022.2079879

Kuznetsov, Stacey, and Eric Paulos. 2010. “Rise of the Expert Amateur: DIY Projects, Communities, and Cultures.” In NordiCHI '10: Proceedings of the 6th Nordic Conference on Human-Computer Interaction: Extending Boundaries, Reykjavik, Iceland. October 2010, 295-304. https://doi/10.1145/1868914.1868950

Law, John. 2004. After Method: Mess in Social Science Research. London: Routledge.

Law, John, and Evelyn Ruppert. 2013. “The Social Life of Methods: Devices.” Journal of Cultural Economy 6, no. 3 (July): 229-240. https://doi.org/10.1080/17530350.2013.812042

Linebaugh, Peter. 2009. The Magna Carta Manifesto: Liberties and Commons for All. California: University of California Press.

Lury, Celia, and Nina Wakeford. 2012. Inventive Methods: Happenings of the Social. London: Routledge.

Lugones, María. 2010. “Toward a Decolonial Feminism.” Hypatia 25, no. 4: 742-759. Available at: https://www.jstor.org/stable/40928654

Mäkelä, Maarit. 2007. “Knowing Through Making: The Role of the Artefact in Practice-led Research.” Knowledge, Technology & Policy 20, no.1: 157-163. https://doi.10.1007/s12130-007-9028-2

McCormick, Carlo, 2004. “The Beaten Path.” In Beautiful Losers: Contemporary Art and Street Culture, edited by Aaron Rose and Christian Strike, 73-80. New York: Iconoclast and Distributed Art Publishers.

O’Connor, Paul. 2016 “Skateboard Philanthropy: Inclusion and Prefigurative Politics.” In Skateboarding: Subcultures, Sites and Shifts, edited by Kara-Jane Lombard, 30-44. Abington: Routledge.

Sendra, Pablo, and Richard Sennett. 2022. Designing Disorder: Experiments and Disruptions in the City. London: Verso.

Stavrides, Stavros. 2015. “Commons Space as Threshold Space: Urban Commoning in Struggles to Re-appropriate Public Space.” Footprint: Delft Architecture Theory Journal. 9, No. 1: 9-20. https://doi.org/10.7480/footpring.9.1.896.

Stengers, Isabelle. 2015. In Catastrophic Times: Resisting the Coming Barbarianism. Translated by Andrew Goffey. Paris: Open Humanities Press.

Tsing, Anna Lowenhaupt. 2015. The Mushroom at the End of the World: On the Possibility of Life in Capitalist Ruins. New Jersey: Princeton University Press.