Montse LEYRA CURIÁ. In Hebreo: The Victorine exegesis of the Bible in the light of its Northern-French Jewish sources. Turnhout: Brepols, 2017. 408 p.; 26 cm. ISBN 978-2-503-57542-1. (Bibliotheca Victorina; 26)

Recensió del llibre:

Montse Leyra Curiá. In hebraeo. The victorine Exegesis of the Bible in the Light of its Northern-French Jewish Sources. Turnhout: Brepols, 2017. 408 p.; 26 cm. ISBN 978-2-503-57542-1. (Bibliotheca Victorina; 26)

Aquest estudi novedós, sorgit arran de la tesi doctoral de Montse Leyra, es proposa de respondre la qüestió sobre si els victorins haurien tingut una comprensió directa del text hebreu en els seus comentaris al Pentateuc, Jutges i Samuel, amb el conseqüent accés als manuscrits hebreus d’aquest text, o bé, per contra, si n’haurien tingut coneixement de manera indirecta, és a dir, a través de les seves fonts cristianes, normalment patrístiques i medievals. A més a més, l’autora busca d’identificar paral·lels entre aquelles referències al text hebreu (in hebraeo o secundum hebraeos) dels comentaris citats i aquelles interpretacions jueves semblants o idèntiques a les dels mestres jueus de l’escola del nord de França del segle XII (hebraei, secundum hebraeos) que no havien estat identificades anteriorment; també, quant a aquelles referències analitzades per altres estudiosos, vol identificar-hi altres elements exegètics (de contingut) o metodològics (recursos retòrics o lingüístics). Els exegetes jueus que s’hi analitzen són Raixí (1040-1105), Joseph Qara (c. 1055-1130), Rashbam (1080-1160) i Bekhor Shor (mitjans-finals del segle XII), Abraham Ibn Ezra i David Qimhí. A més a més, altres fonts jueves anteriors als victorins i als exegetes jueus del nord de França, les quals contenen paral·lels amb les glosses d’Andreu de Sant Víctor, són la Mekhilta de Rabbi Ishmael (segle III dC) i el Targum Onqelos.