L'hermenèutica de l'Escriptura. Estudi de la "Dei Verbum" 12

Aquest article es proposa d’analitzar els elements que determinen una justa hermenèutica del text
bíblic segons la comprensió que en té la teologia catòlica, la qual es fonamenta en la multisecular
Tradició de l’Església, sobretot el Concili Vaticà II i el Magisteri eclesial que la llegeix i la reproposa.
En DV 12 s’esmenta l’acció inspiradora de l’Esperit, que es desplega sobre els autors («hagiographi»), els textos («verbis») i els destinataris («nobiscum») (oients i lectors, d’abans i d’ara). La finalitat
de la interpretació consisteix a descobrir els sentits de l’Escriptura. Aquests sentits són, fonamentalment
dos: el literal i l’al·legòric, el primer i el segon. Però el sentit literal no es contraposa al sentit
espiritual sinó al sentit al·legòric (l’«altre» sentit, el segon); així, una interpretació literal del text pot ser
altament espiritual i eclesial i, per tant, teològica. Tots dos sentits de l’Escriptura demanen de ser
articulats en relació a l’Esperit, aquell que cohesiona la interpretació, de manera que el sentit primer,
actiu en el mètode històrico-crític, no queda reduït a la pura tècnica històrico-filològica, ni el sentit
segon o al·legòric no es converteix en un afegitó, una divagació o una distorsió del sentit primer. El
sentit segon recull el sentit primer i el complementa, l’expansiona i el desenvolupa. La segona gran
qüestió en relació a la interpretació de la Bíblia és la relació entre l’Antic o Primer Testament i el Nou
Testament. La continuïtat en plenitud és la relació que millor explica la unitat dels dos testaments com
a dos moments necessaris de la revelació amorosa de Déu que es realitza per Jesucrist en l’Esperit.
Aquesta és l’afirmació teològica central i el principi unificador de tota la Bíblia. Cal, doncs, obrir pas a
una exegesi teològica, que considera el text com una realitat múltiple, el sentit primer com a acte
fonamental de la interpretació i la «regula fidei» de la comunitat creient com a marc de la interpretació.
L’article conclou posant les bases per a una integració entre l’exegesi patrística i l’exegesi històricocrítica.