Els relats evangèlics de la Resurrecció de Jesús

Les notícies al voltant de la resurrecció de Jesús tenen un caràcter fragmentat i dispers. Tant els
relats del sepulcre buit com els relats de les aparicions són diversos però no forasters entre si. Hi
ha un fil roig, sovint imperceptible, que assenyala, en ells, la bipolaritat fe-història. Els relats del
sepulcre buit s’inicien amb una dificultat que desconcerta i deixa sense resposta: un sepulcre que
havia estat tancat ara és obert. La resposta al desconcert de les dones tan sols pot ser temperat
per un missatge celestial. Elles s’han endinsat en l’àmbit metaterrenal (el món insondable de la
mort) i només d’allà (del món celestial i lluminós) els pot venir la claror que necessiten. El missatge
a les dones ve del mateix Jesús (cristofania). Tan sols posteriorment el querigma de Pasqua s’ha
introduït en aquest missatge i el missatge s’ha convertit en una angelofania. Pel que fa als deixebles
masculins, cal que hi hagi igualment una presència tangible que els arrenqui de la incredulitat i els
porti al reconeixement, que els faci sortir de la inactivitat clandestina i els empenyi a la missió. El
reconeixement del ressuscitat pels deixebles es va obrint pas a mida que les aparicions d’aquell se
succeeixen i la seva visita és compartida i transmesa com una experiència històrica i real en el marc
de la comunitat cristiana naixent. La gamma de les aparicions als deixebles (a persones concretes
i a grups reduïts però també a un gran grup, 1Co 15,6) mostra que la tradició ha seguit camins no
uniformes i, malgrat tot, no divergents.