La tradició de Jesús i el procés de reinterpretació. La paràbola dels vinyaters com a exemple

En la paràbola dels vinyaters hi ha quatre elements que possibiliten les relectures que es van succeint
a l’interior de la tradició de Jesús. Tots quatre pertanyen a l’esquema narratiu primitiu de la
paràbola: a) la vinya plantada, b) l’enviament dels servents, c) el fill (estimat) i d) la pedra. Les tradicions
que fan autoritat, i de les quals s’afirma la inspiració divina, són dues: l’Escriptura i les paraules
mateixes de Jesús. Cada element de la paràbola és rellegit d’acord amb regles d’interpretació
que es relacionen amb l’exegesi rabínica i amb un precís mètode hermenèutic. Així, la història de la
salvació es converteix en el punt focal de les dues línies independents en què es mou la tradició de
Jesús en relació a la paràbola: l’anomenada «versió marcana» (pre-Marc, Marc, Mateu i, en part, Lc)
i la «versió lucana» (Lc i, amb grans modificacions, Tom). En conseqüència, el sovint anomenat
«procés d’al·legorització» de les paràboles no és un «vel espès» (J. Jeremias), que amaga el sentit
de les paràboles narrades per Jesús, sinó que representa un procés hermenèutic genuí i curós que
actua sobre les diverses versions dels relats parabòlics que han estat transmesos seguint unes consistents
regles d’interpretació.