La interpretació cristològica de l'Antic Testament com a clau de comprensió dels relats evangèlics de la infància de Jesús (Mt 1-2; Lc 1-2)

Les pàgines que segueixen pretenen mostrar la textura que caracteritza els relats de la infància de
Jesús i el seu arrelament en l’Antic Testament. El text de les Escriptures jueves funciona com a clau
d’interpretació de les afirma cions referides a Jesús en aquests relats (Mt 1-2; Lc 1-2), de manera que
el lector veu com, en darrer terme, és Déu mateix qui construeix la identitat de Jesús. Aquest és
presentat fonamentalment com a Messies i Fill de Déu. Però se li afegeixen altres denominacions que
garanteixen la comprensió de la seva identitat com a plenament divina. Així, Jesús és anomenat
«Senyor» o «Salvador» o «Déu amb nosaltres» i és presentat com el qui perdona els pecats (Mt 1,21;
Lc 1,77). Es pot, doncs, afirmar que la identitat última de Jesús en relació a Déu, que anirà desenvolupant-se en el decurs de Mc i de Lc, està tota ella continguda en Mt 1 i Lc 1. Quan Jesús neix (vegeu
Mt 1,25; Lc 2,1-7), el lector té un coneixement complet de la seva identitat. El relat posterior es limitarà
a explicar-la narrativament.