Distribució i identificació de zones òptimes per a la Ganga Pterocles alchata a Catalunya durant el període reproductor

A partir de censos estandarditzats i no estandarditzats, es van obtenir una sèrie d’evidències de reproducció que han permès elaborar un atles de distribució de l’espècie a Catalunya a una resolució de 1x1 km. A més, a partir de les observacions estandarditzades i de diverses variables ambientals i poblacionals, s’han pogut desenvolupar models d’adequació de l’hàbitat a una resolució de 20 m mitjançant el software MAXENT. En total s’han obtingut quaranta-tres quadrats amb alguna evidència de reproducció, dels quals trenta-set es troben en el principal nucli reproductor de l’espècie a Catalunya (Secà d’Alfés-Castelldans). Aquí es troben els dotze quadrats amb evidències de reproducció segura identificades, les quals mostren una marcada continuïtat espacial. Els models d’adequació de l’hàbitat mostren un gran solapament amb els quadrats amb major concentració d’evidències de cria i mostren com l’espècie utilitza de manera exclusiva mosaics extensius de secà, bàsicament zones planes, amb baix índex de verdor (NDVI), i amb temperatures mitjanes i màximes més altes que les dominants en la resta de la zona. El contagi espacial entre les dades de presència apareix com una variable molt important. L’àrea ocupada actualment per la Ganga coincideix en gran mesura amb la disponibilitat d’hàbitat potencial que han mostrat els models, tenint en compte el contagi espacial com a variable. Aquestes consideracions suggereixen que les mesures de gestió haurien de concentrar-se de manera efectiva a les zones ocupades en l’actualitat. Cal destacar que la sensibilitat observada a les variables relacionades amb l’estat i estructura de la vegetació i la seva preferència per zones amb valors baixos de NDVI indiquen que les mesures de gestió tals com la creació i manteniment de guarets i erms s’haurien de portar a terme per incrementar la qualitat del microhàbitat disponible per a l’espècie.