Per part de gènere : belles infidelitats de la literatura comparada i la traducció

Traduir no és un transvasament automàtic ni transparent, de la mateixa manera que un text no té una sola lectura. Traduir, tal com demostren les aproximacions comparatistes actuals, és una operació intercultural. L’estudi d’aquest àmbit d’intercanvi i contaminació intertextual, d’inevitable infidelitat en el procés (de traduir), ha estat propiciat pel canvi de paradigma dels estudis literaris durant els anys vuitanta del segle XX, amb un desafiament dels corrents hegemònics més historicistes, canònics i essencialistes. La crítica feminista va jugar un paper cabdal en aquest gir de la disciplina cap a una aproximació cultural, i va propiciar també una major centralitat per a la traducció, tradicionalment considerada subsidiària, complementària o femenina, justament per la seva invisibilitat i estigmatització. La traducció ha passat de ser un esclavatge a convertir-se en un acte d’apropiació del text en el qual la dicotomia original/còpia s’aboleix i on la figura del/la traductor/a es revaloritza.