Poesia i diàleg: les traduccions de Todesfuge, de Paul Celan

Traduir la poesia de Paul Celan és una qüestió de responsabilitat perquè ens fa reflexionar sobre la validesa d’uns valors —els occidentals— que no van ser capaços d’impedir el genocidi de milions d’homes a mans del nazisme. Però hom s’enfronta a uns poemes farcits de neologismes, ressonàncies i referències a les tradicions alemanya i hebrea. En aquest article discutim les dificultats que planteja la traducció de Todesfuge i confrontem diferents versions que han aparegut en català, castellà i anglès. De totes, les més destacades no són aquelles que se senten lligades a l’original, sinó les que l’agafen com a interlocutor per obrir una conversa fructífera. El traductor esdevé així el Tu abastable que reclamava Celan i resta obert al diàleg: el seu poema és una possible resposta al missatge que li arriba tancat dins d’una ampolla i que rescata de l’oblit.