Carme Serrallonga (1909-1997). Viure l’ideal

L’article, fruit de la intervenció en la sessió inaugural del curs acadèmic 2009-2010 de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, presenta la figura polièdrica de Carme Serrallonga (Barcelona, 1909-1997), traductora i pedagoga, als cent anys del seu naixement i en dibuixa els trets que la defineixen. Per una banda el tarannà: havent viscut en el moment d’un projecte nacional avançat, en els anys vint i trenta del segle xx, amb l’arribada del franquisme transforma la seva trajectòria intel·lectual en un projecte col·lectiu a través de l’escola Isabel de Villena que va liderar durant dècades. També es va convertir en una de les persones més actives de la societat catalana a través de la seva participació, des del 1960, en l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, amb Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany al capdavant, i que va significar la recuperació del teatre català contemporani. Aquesta feina li permet exercir un segon mestratge sobre actors, actrius i escriptors de les noves generacions. Finalment, s’exposa la relació ideològica i personal que Serrallonga estableix amb la seva obra de traducció del teatre i la novel·la alemanys.