Quina opinió tenen els professionals de la medicina sobre les sèries que aborden la seva disciplina? Després de l’èxit de l’edició en castellà, amb més de 10.000 descàrregues i una segona edició en paper, arriba ara Medicine in television series, la versió en anglès de La medicina en las series de televisión, el llibre en què divuit autors analitzen sèries com House, CSI, Breaking Bad o The Walking Dead des de la perspectiva del seu camp de treball. La publicació, que coordina el crític de sèries de televisió Toni de la Torre (J.J. Abrams. La teoria de la caja, Historia de las series), compta amb l’apadrinament de Lisa Sanders, la metgessa de la Universitat de Yale la columna de la qual al diari The New York Times va servir d’inspiració per als productors de House.
Els casos mèdics de difícil diagnòstic que cada setmana descrivia Lisa Sanders en el diari la van convertir en guionista d’una de les sèries mèdiques més importants de la història de la televisió. En el seu capítol, Sanders no dubta en comparar els mètodes del mític personatge que va interpretar Hugh Laurie amb les dots detectivesques de Sherlock Holmes.
“Els ecos al cànon holmesià son freqüents a la sèrie. House té un únic amic, James Wilson, un paral•lelisme amb el doctor John Watson. House toca el piano, la guitarra i l’harmònica; Holmes es distreu tocant el violí. House pren Vicodina; Holmes, cocaïna. Irene Adler era, per a Holmes, LA dona. La primera pacient que salva House té el mateix cognom, Rebecca Adler”, explica Sanders. “El cocreador i productor executiu de la sèrie, David Shore, ha reconegut que l’homenatge va ser intencionat des del començament”.
“A les sèries mèdiques tradicionals, el diagnòstic era un simple punt de partida per a la resta de la història. La precisió meridiana de la ciència i la certesa del diagnòstic es contraposaven a l’art de lidiar amb les complexitats de la conducta i les emocions humanes. La simplicitat d’aquesta representació fictícia del procés camufla la incertesa que rodeja la majoria de diagnòstics, si no tots. Reconèixer la falta de precisió intrínseca sembla que és quelcom que incomoda els metges. Tot això canvia amb l’arribada de House”, argumenta Sanders.
Però la medicina no només està present a les sèries ambientades en un entorn hospitalari. Patricia Robledo, del Laboratori de Neurofarmacologia de la Universitat Pompeu Fabra, per exemple, analitza el seu camp d’estudi, l’addicció a drogues, a partir de la sèrie de culte Breaking Bad. Gràcies a ella descobrim que el mític color blau de la metamfetamina que produeix Walter White a la sèrie no concorda amb la pretensió de puresa del 99%, “ja que qualsevol color és signe d’impuresa”, explica Robledo.
Per la seva banda, Ramon Cererols, autor del llibre Descubrir el Asperger, se centra en la figura de Sheldon Cooper, protagonista de la comèdia The Big Bang Theory, per abordar els trets de les persones afectades per aquesta síndrome. Un trastorn que presenten nombrosos personatges televisius, com el propi House o Gil Grissom, de CSI, sèrie que també s’examina en el llibre per la seva ambientació en la medicina forense.
Els Soprano i el psicoanàlisi, Mad men i el tabaquisme, The Walking Dead i l’imaginari de l’epidèmia, Masters of Sex i la sexologia, Homeland i el món de les emocions o Nip/Tuck i la cirurgia plàstica són alguns dels capítols que composen Medicine in television series. Un llibre que, com resumeix Toni de la Torre, “té com a objectiu donar als professionals de la medicina una panoràmica de com la seva professió es reflecteix a les sèries, i als aficionats a les sèries un punt de vista interessant, inesperat i enriquidor de les seves ficcions favorites”.