De dietaris i d’un dietari

L'article considera, d'entrada, la creixent profusió de dietaris i altres gèneres de la literatura del jo, així com l'existència d'una recepció i estudi a l'alçada d'aquest creixement dels gèneres memorialístics en la literatura catalana, fenomen al qual se sumen els blocs d'internet. Tot seguit, Enric Cassany fa una distinció entre memòries i diaris o dietaris, i cerca els precedents històrics i les motivacions que han fet possible la notable prodigalitat d'ambdós gèneres. Se centra, majorment, en aquest darrer gènere, del qual destaca, exemplificant-lo, el matís de relació de necessitat que el creador hi estableix. Les darreres pàgines de l'estudi tracten concretament el dietari de Guillem Simó, 'En aquesta part del món'. Cassany presenta breument l'autor i destaca la "impia claredat" del volum, on no es persegueix "l'harmonia, sinó la lucidesa", i en què el dietarista du a terme una operació de desdoblament per tal de contemplar-se a si mateix "com un objecte d'anàlisi". Per aquests i altres mèrits, l'estudi defensa l'entitat literària de l'obra.