Llengua oral i models de parla: el «grau zero» en l’oralitat?

La llengua oral s’ha revalorat en molts sentits des de fa uns anys, en bona part justament per l’impacte del que s’ha convingut a anomenar «noves tecnologies», i segurament també perquè s’ha tornat a apreciar la necessitat d’una retòrica i d’una estilística (més o menys basades en les tradicionals) i perquè la pragmàtica, la sociolingü.stica i l’anàlisi del discurs l’han feta més visible. Això ha portat a la constatació de l’escassetat de models de referència sobre aquesta dimensió de la llengua i alhora a prendre consciència de la seva diversitat, imbricada amb la funcional i cultural de la societat que l’acull i la utilitza. Proposar de manera raonable models per a l’oralitat implica, en primer lloc, ser conscients d’aquesta diversitat, i a continuació, fonamentar-los en un conjunt de conceptes (adequació, norma, estil) que s’acaben concretant en un conjunt de propietats (capacitat argumentativa, naturalitat, empatia).