Armand Obiols i la configuració del Grup de Sabadell (1918-1928)

Jordi Marrugat estudia els precedents, el naixement i la consolidació de les pretensions del Grup de Sabadell. Després de tractar els inicis de Francesc Trabal i de Joan Oliver, l'autor se centra en la trajectòria d'Armand Obiols (amb l'esment, de passada, de la de Jordi Pons (Pere Valls)), i caracteritza la seva poesia iniciàtica al 'Diari de Sabadell', de clara influència carneriana i folgueriana. Quant el mestratge de Carles Riba, Marrugat evidencia l'orientació paròdica i humorística amb què Obiols s'hi adreçà. L'etapa posterior, marcada per la seva revelació com a crític, és la de les col·laboracions a la revista sabadellenca 'Garba', on Obiols demostra, progressivament, una concepció crítica de la poesia del moment que el porta, fins i tot, a certes incursions paròdiques de l'avantguardisme salvatià. Més endavant, Obiols traduïrà literatura estrangera al català per a la revista 'Paraules'. El pas següent ve determinat per l'aparició de l''Almanac de les arts' i la consolidació del Grup (1923-1924), així com la iniciativa de la col·lecció Biblioteca Sabadellenca (en els inicis de la qual el Grup de Sabadell hi col·laborà) que, després del distanciament, derivà en la creació de l'editorial 'La Mirada' (1925), destacable tant per la'edició d'obra catalana com de traduccions al català. Marrugat aprofundeix en la idiosincràsia literària del Grup de Sabadell, sorgida a partir d'una selecció de la tradició caracteritzada per l'acuïtat crítica i l'atac a altres estètiques de què discrepaven els seus membres, cosa que Armand Obiols exemplifica com ningú altre.