Els conceptes tributaris de l’establiment permanent i els punts de connexió en relació amb l’adveniment d’Internet of Things

Article Sidebar

PDF ePUB

Main Article Content

Ignasi Belda
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

La internet de les coses, o Internet of Things (IoT), obre un nou paradigma tecnològic en què no solament molts dels objectes quotidians estan connectats a internet, sinó que, a més, aquests tenen delegades facultats per prendre decisions de compra. Tanmateix, els algorismes d’intel·ligència artificial que prenen aquestes decisions normalment no estan ubicats dins de l’electrònica dels objectes connectats a internet, sinó que estan deslocalitzats al núvol. Aquest paradigma, doncs, obre nous interrogants en l’àmbit tributari que aquest article analitza. En particular, estudia la definició actual i les evolucions dels conceptes jurídics d’establiment permanent i punts de connexió –o nexe– en relació amb el paradigma tecnològic de l’IoT.

Paraules clau:

fiscalitat, noves tecnologies, Internet of Things, establiment permanent, punts de connexió

Article Details

Com citar
Belda, Ignasi. “Els conceptes tributaris de l’establiment permanent i els punts de connexió en relació amb l’adveniment d’Internet of Things”. IDP. Revista d’Internet, Dret i Política, no. 32, pp. 1-13, doi:10.7238/idp.v0i32.3209.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0.

(c) Ignasi Belda, 2021

Drets d'autor

Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.

 

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografia de l'autor/a

Ignasi Belda, Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Doctor en intel·ligència artificial. Ha destacat en la seua trajectòria emprenedora en l’àmbit de la biotecnologia, en què ha fundat diverses empreses biotecnològiques, com Intelligent Pharma, i ha rebut 15 premis per aquesta trajectòria, entre els quals cal destacar el Premi Princesa de Girona 2014. També ha ostentat diversos càrrecs públics de responsabilitat com, per exemple, director general del Parc Científic de Barcelona o vicepresident d’APTE, la xarxa de parcs científics i tecnològics d’Espanya. En l’actualitat, està realitzant una segona tesi doctoral en dret fiscal i tributari, després d’haver cursat un màster en Fiscalitat.

Referències

ÁLAMO CERRILLO, R. (2015). La inadecuación del concepto de establecimiento permanente y las propuestas de cambio de la OCDE. Quincena Fiscal(5), 1-8.

ÁLAMO CERRILLO, R. i LAGOS RODRÍGUEZ, G. (2015). Necesidad de adaptación de los conceptos tributarios a la realidad económica digital. Quincena Fiscal(3), 19-30.

BAL, A. M. (2014). Taxation of virtual currency. Leiden University.

BELDA, I. (en prensa). ¿Por qué no debemos tasar la robótica? Argumentaciones en contra de tasar la robótica. Nueva Fiscalidad.

BELDA, I. (2016). Fiscalitat internacional del coneixement. Universitat Oberta de Catalunya.

BELDA, I. (2019). La constitucionalidad de los gravámenes sobre las rentas virtuales o potenciales en contraposición a la de los gravámenes sobre las rentas ficticias o inexistentes. Revista Aranzadi Doctrinal, 9, 1-6.

BELDA, I. (2019). La cripto-economia, una aproximació des de la fiscalitat. Revista d'Internet, Dret i Política, 30, 1-12.

BELDA, I. (2019). La difícil comprobación del Impuesto sobre Determinados Servicios Digitales proyectado en contraposición a otras soluciones adoptadas en el derecho internacional. Quincena Fiscal, 17, 1-7.

BELDA, I. (2020). Una nueva propuesta tributaria para la justa tributación de la economía digital en base a una reinterpretación de la ley del Impuesto Sobre el Valor Añadido. Nueva Fiscalidad, 1, 177-206.

BORREGO ZABALA, B. (2014). La necesaria adaptación de los tributos a las nuevas tendencias de los negocios electrónicos. Revista de Internet, Derecho y Política(18), 51-59.

BRUINS, EINAUDI, SELIGMAN i STAMP, J. (1923). Report on Double Taxation submitted to the Financial Committee. Ginebra: League of Nations.

CASTELLS, M. (2000). La era de la información (Vol. 1: La sociedad red). Madrid: Alianza Editorial.

COLIN, N. (2013). Corporate Tax 2.0: Why France and the world need a new tax system for the digital age. Forbes.

COMISIÓN EUROPEA (2018). Un sistema impositivo justo y eficaz en la Unión Europea para el Mercado Único Digital. Comunicación de la Comisión al Parlamento Europeo y al Consejo.

COMISSIÓ EUROPEA (2014). Report: Commission Expert Group on Taxation of the Digital Economy.

CRUZ PADIAL, I. i SÁNCHEZ-ARCHIDONA HIDALGO, G. (2017). Economía digital, establecimiento permanente y presencia digital significativa tras las conclu-siones del informe GEFED. Quincena Fiscal (18), 1-22.

FALCÓN i TELLA, R. (2018). El "nexus" en la doctrina del Tribunal Supremo de Estados Unidos: el asunto Dakota del Sur v. Wayfair. Quincena Fiscal(18), 1-3.

HOOTSUITE (2019). Digital 2019: Global Digital Yearbook (España).

LUNDER, E. K. i PETTIT, C. A. (2015). “Amazon Laws” and Taxation of Internet Sales: Constitutional Analysis. Congressional Research Service.

MENÉNDEZ MORENO, A. (2019). El nuevo Impuesto sobre determinados servicios digitales. Quincena Fiscal(6), 7-16.

OCDE (2017). Model Tax Convention on Income and on Capital: Condensed Version. Paris: OCDE.

OECD (2015). Addressing the Tax Challenges of the Digital Economy, Action 1 - 2015 Final Report. Paris: OECD Publishing.

OECD (2018). Tax Challenges Arising from Digitalisation - Interim Report. Paris: OECD Publishing.

PERREAU DE PINNINCK BAS, A., Sierra, C. i Schorlemmer, M. (2010). A multiagent network for peer norm enforcement. Autonomous Agents and Multi Agent Systems, 21, 397-424.

QUINTERO OLIVARES, G. (2017). La robótica ante el Derecho Penal: el vacío de respuesta jurídica a las desviaciones incontroladas. Revista Electrónica de Estudios Penales y de la Seguridad, 1, 1-23.

ROMERA, F. (2017). Una aproximación histórica y apasionada al sistema de innovación andaluz desde el Parque Tecnológico de Andalucía. Academia Andaluza de Ciencia Regional, Sevilla.

ROSEMBUJ, T. (2015). Taxing Digital. El Fisco - Gabinete Jurídico Estudios Legales Tributarios.

SÁNCHEZ-ARCHIDONA Hidalgo, G. (2016). La influencia de la economía digital en el concepto de establecimiento permanente en un entorno post-beps. Quincena Fiscal(13), 1-17.

SÁNCHEZ-ARCHIDONA Hidalgo, G. (2019). La tributación de la robótica y la inte-ligencia artificial como límites del Derecho financiero y tributario. Quincena Fiscal, 12.

Sánchez-Archidona Hidalgo, G. (2019). Unilateralismo fiscal en el siglo XXI. Quincena Fiscal(1), 1-17.

TREASURY, H.M.,REVENUE i CUSTOMS, H. M. i GAUKE, D. (2014). Germany – UK Joint Statement. Proposals for New Rules for Preferential IP Regimes.

VALLEJO DE HOYOS, C. (2017). Inteligencia Artificial (Trabajo de Fin de Grado ed.). Almería: Universidad de Almería.