Darrere del model business-to-consumer (B2C): consideracions jurídiques de la taxa de repartiment del e-commerce
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
El creixement del comerç electrònic (e-commerce) i dels sistemes de distribució d’empresa a consumidor (business-to-consumer, B2C) està repercutint significativament en diversos sectors de les nostres ciutats. Això es reflecteix clarament en l’entorn ambiental, ja que la intensa circulació de vehicles dedicats al lliurament de paquets a domicili contribueix a la congestió i a l’augment de l’ús de les vies públiques. Així mateix, s’observa un impacte negatiu en el comerç urbà tradicional, perquè part de l’activitat comercial s’ha traslladat dels establiments locals tradicionals a plataformes en línia. Com a resposta a aquesta situació, en els últims anys, els poders públics han estat explorant mesures per gravar amb tributs aquestes activitats. Una de les últimes iniciatives és la introducció d’una taxa de repartiment per a l’e-commerce a la ciutat de Barcelona, la qual han d’abonar certs operadors postals que compleixin amb requisits determinats. Aquest treball no només examina l’estructura legal d’aquesta taxa, sinó que també explora les tensions sorgides entre el sector i l’ajuntament, ja que alguns actors han impugnat judicialment l’aplicació d’aquesta taxa. A més, s’aborden algunes consideracions per al futur, atès que el creixement continu d’aquests sistemes de distribució és inevitable, i és probable que molts altres municipis apliquin tributs similars als seus territoris.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0.
(c) Albert Navarro García, 2024
Drets d'autor
Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Albert Navarro García, Universitat de Girona
És doctor en Dret per la Universitat de Girona (Premi extraordinari el 2014), i professor agregat de Dret Financer i Tributari en el Departament de Dret Públic en aquesta universitat. Les seves recerques s’han centrat en diverses àrees clau: les hisendes locals, el finançament de serveis públics, l’accés i conservació d’habitatges, i també el finançament d’àrees de promoció econòmica urbana. Els resultats dels seus estudis s’han divulgat en diverses publicacions, com ara monografies, capítols de llibre i articles en revistes especialitzades. També ha liderat contractes de recerca amb diferents administracions públiques, i ha participat en nombrosos projectes de recerca competitius. Com a indicadors de la qualitat de la seva producció científica, ha obtingut dos sexennis de recerca (AQU) i compta amb l’acreditació com a professor titular d’universitat. Actualment, exerceix el càrrec d’adjunt al rector per a l’Administració Electrònica i la Transformació Digital a la Universitat de Girona.
AJUNTAMENT DE BARCELONA (2022). Informe econòmic per a la determinació de la quantia de la taxa per aprofitament especial del domini públic derivat de la distribució a destins finals indicats pels consumidors de béns adquirits per comerç electrònic (Business to consumer, B2C). Ajuntament de Barcelona [en línea]. Disponible en: https://ajuntament.barcelona.cat/transparencia/sites/default/files/05_informe_tecnic-economic.pdf
COMISIÓN NACIONAL DE LOS MERCADOS Y LA COMPETENCIA (2022). Informe Anual del Sector Postal (2022). INF/DTSP/072/23. CNMC [en línea]. Disponible en: https://www.cnmc.es/sites/default/files/4785989.pdf
COMITÉ DE PERSONAS EXPERTAS (2022). Libro blanco sobre la reforma tributaria. Instituto de Estudios Fiscales [en línea]. Disponible en: https://www.ief.es/docs/investigacion/comiteexpertos/LibroBlancoReformaTributaria_2022.pdf
CONSELL TRIBUTARI DE BARCELONA (2022). Expediente 385/22, de 1 de diciembre de 2022. Ajuntament de Barcelona [en línea]. Disponible en: https://ajuntament.barcelona.cat/transparencia/sites/default/files/08.-_informe_consell_tributari.pdf
ESTEVE PARDO, M. L. (2023). «Barcelona establece la tasa “Amazon”: tasa por aprovechamiento especial del dominio público derivado de la distribución de bienes adquiridos por comercio electrónico». Documentos-Grupo de Expertos, 3 de abril de 2023, AEDAF.
GARCÍA FRÍAS, M. A. (2022). «La llamada tasa Amazon. Status questionis». Blog fiscal y de opinión tributaria Taxlandia [en línea]. Disponible en: https://www.politicafiscal.es/equipo/maria-angeles-garcia-frias/angeles
MARTÍNEZ SÁNCHEZ, C. (2014). El principio de equivalencia en el sistema tributario español. Madrid: Marcial Pons. DOI: https://doi.org/10.2307/j.ctv10rrbgm
MORIES JIMÉNEZ, M. T. (2023). «Análisis de la nueva tasa por aprovechamiento especial del dominio público derivado de la distribución a destinos finales indicados por los consumidores de bienes adquiridos por comercio electrónico: la llamada “tasa amazon”». Tributos locales, núm. 163, págs. 33-95 [en línea]. Disponible en: https://idus.us.es/bitstream/handle/11441/153496/analisis%20de%20la%20nueva%20tasa_mories.pdf?sequence=1&isAllowed=y
MUÑOZ MERINO, A. (2002). «Liberalización económica y servicios de suministro. Las tasas por utilización privativa o aprovechamiento especial del dominio público local». Tributos Locales, núm. 16, págs. 47-82.
ORTIZ CALLE, E. (2008). «La tasa por ocupación del dominio público por parte de empresas explotadoras de servicios de suministros: problemas actuales». Tributos Locales, núm. 78, págs. 85-104 [en línea]. Disponible en: https://e-archivo.uc3m.es/handle/10016/12194#preview
ORTIZ CALLE, E.; GONZÁLEZ-CUÉLLAR SERRANO, M. L. (2020). Informe sobre el gravamen local de las entregas domiciliarias realizadas en la ciudad de Barcelona por grandes empresas cuyo objeto social es el comercio electrónico. Universidad Carlos III de Madrid [en línea]. Disponibe en: https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/122016/1/InformeTasaBarcelona_ComercioElec.pdf
QUINTANA FERRER, E. (2019). «Economía digital y fiscalidad: los impuestos sobre determinados servicios digitales». Nueva Fiscalidad, núm. 3, págs. 159-198.
SÁNCHEZ-ARCHIDONA HIDALGO, G. (2022). «La tributación de los modelos de negocio basados en la generación de contenido y streaming: soluciones analógicas a paradigmas digitales». Revista técnica tributaria, núm. 137, págs. 81-112. DOI: https://doi.org/10.48297/rtt.v2i137.2294