La intel·ligència artificial del sector públic: desenvolupament i regulació de l’actuació administrativa intel·ligent en la quarta revolució industrial
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
El desenvolupament de la intel·ligència artificial és prometedor i cada vegada són més les aplicacions i programes que, basant-se en aquesta, ofereixen solucions eficients per a dur a terme tot tipus de tasques. L’administració pública, amb l’objectiu últim de contribuir a l’adequada consolidació d’una administració intel·ligent, que sigui eficient, personalitzada, electrònica i garant dels drets de la ciutadania, està incorporant, progressivament, aquesta tecnologia en el servei públic. Aquestes eines intel·ligents compten amb una gran capacitat per a millorar la prestació dels serveis públics, en la mesura que poden processar el llenguatge natural o analitzar grans quantitats de dades per a ajudar a la presa de decisions públiques, entre altres funcions. Aquesta nova administració, juntament amb aquesta promesa de grans millores en l’activitat administrativa, va acompanyada al mateix temps d’una sèrie de riscos amb una clara dimensió jurídica i ètica. Així doncs, el necessari avenç tecnològic per a la millora del servei públic pot entrar en conflicte amb la seguretat jurídica, els drets fonamentals com ara la igualtat, la intimitat o la protecció de dades personals, o amb els principis o les obligacions d’actuació administrativa com, per exemple, l’obligació de motivació, la transparència o l’eficàcia del dret de defensa o recurs, ja que no sempre serà possible conèixer el perquè dels resultats proporcionats per algunes intel·ligències artificials. Entre altres reptes que s’hauran d’abordar regulatòriament des del Dret administratiu, es pot destacar entre els seus desafiaments principals l’abast de la transparència (algorítmica), la motivació adequada per a les decisions assistides per les intel·ligències artificials i la responsabilitat en cas de danys produïts per seguir, o per ignorar, els resultats oferts per l’algorisme.
Aquest treball forma part de les activitats desenvolupades en el marc del projecte «Reptes jurídics de l’ús de dades massives per al foment de la innovació i la bona administració per mitjà de la intel·ligència artificial» (IP: Dr. Agustí Cerrillo i Juli Ponce). Programa estatal d’R+D+i orientat als reptes de la societat (DER2017-85595-R).
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 3.0.
Drets d'autor
Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Oscar Capdeferro, Universidad de Barcelona, ES
Oscar Capdeferro Villagrasa, professor lector en Dret administratiu, és llicenciat en Dret (UB, 2009), màster avançat en Ciències Jurídiques (UPF, 2010) i doctor en Dret (UB, 2015), amb menció internacional i premi extraordinari de doctorat del curs 2014/2015. Ha realitzat estades de recerca a les universitats italianes Università di Bologna i Università degli Studi di Ferrara, i a la University of Oxford (Regne Unit) com a academic visitor. La seva producció científica s’ha centrat principalment en l’estudi de la corrupció pública, matèria en què destaca la monografia «El derecho administrativo y la prevención de la corrupción urbanística», Marcial Pons, 2016 (Premi Jurídic Ferrer Eguizábal 2015 en Dret administratiu), i també en els efectes que pot tenir l’ús de la intel·ligència artificial en la millora del servei públic, sobre el qual també ha escrit diversos capítols de llibre i articles.
Articles més llegits del mateix autor/a
- Òscar Capdeferro, «Els alertadors de corrupció» Conclusions , IDP. Revista d'Internet, Dret i Política: Núm. 28 (2019)