Règim tributari del programari de facturació d’empresaris i professionals

Article Sidebar

PDF (Español (España)) ePUB (Español (España))

Main Article Content

Rafael Oliver Cuello
Catedràtic de Dret Financer i Tributari. ESERP Business & Law School

En la lluita contra la producció, la comercialització, l’ús o la simple tinença de programes i sistemes informàtics que permetin la manipulació o ocultació de dades comptables, de facturació i de gestió d'empresaris i professionals, s'ha introduït en la Llei general tributària una nova obligació tributària formal, així com una infracció tributària que tracta d'evitar els sistemes informàtics que permetin la falsificació de la realitat econòmica comptable, de facturació i gestió o no garanteixin la integritat, la conservació, la traçabilitat i la inalterabilitat dels registres, i la seva accessibilitat i llegibilitat per part dels òrgans competents de l'Administració tributària.


En aquest mateix sentit, hi ha una proposta de norma reglamentària de desenvolupament d'aquesta matèria que estableix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d'empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació. Així mateix, es preveu que qualsevol sistema informàtic que s'utilitzi per donar compliment a les obligacions contingudes en aquesta norma ha d’incloure obligatòriament una declaració responsable de la qual quedi constància formal, expedida per la persona o l’entitat productora, el fabricant o desenvolupadora d'aquest sistema, que asseguri el compromís per part d'aquesta organització de subministrar productes digitals que compleixin amb els requisits establerts en la Llei general tributària i en el desenvolupament reglamentari.

Paraules clau:

fiscalitat, programari, facturació, registres comptables, administració electrònica

Article Details

Com citar
Oliver Cuello, Rafael. “Règim tributari del programari de facturació d’empresaris i professionals”. IDP. Revista d’Internet, Dret i Política, no. 37, pp. 1-12, doi:10.7238/idp.v0i37.403577.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0.

(c) Rafael Oliver Cuello, 2022

Drets d'autor

Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.

 

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografia de l'autor/a

Rafael Oliver Cuello, Catedràtic de Dret Financer i Tributari. ESERP Business & Law School

Doctor en Dret (Universitat de Barcelona, 1997). Catedràtic acreditat (AQU Catalunya, 2008). Professor col·laborador a la Universitat Oberta de Catalunya (des del 1999). Anteriorment, professor agregat a la Universitat Pompeu Fabra (2004-2013), professor titular a ESADE - Universitat Ramon Llull (2001-2004) i professor titular interí a la Universitat de Lleida (1997-2001).

Referències

DELGADO GARCÍA, A.M. (2014). «La regulación de la factura electrónica en el sector público». Revista de Internet, Derecho y Política, núm. 18. págs. 97-107. https://doi.org/10.22201/cgep.9786070255458e.2014.

DELGADO GARCÍA, A.M. (2020a). El Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas y el emprendimiento, págs. 242-244. Pamplona: Aranzadi.

DELGADO GARCÍA, A.M. (2020b). «Algunas consideraciones fiscales sobre la creación de empresas». Revista Nueva Fiscalidad, núm. 3. págs. 81-109.

DOMÍNGUEZ-MACAYA LAURNAGA, J. (2020). «La e-factura como elemento esencial de la Administración electrónica integral». En: La implantación de la administración electrónica y de la e-factura, págs. 289-290. Madrid: Wolters Kluwer.

GARCÍA NOVOA, C. (2021). «Algunas novedades de la Ley de Medidas de Prevención y Lucha contra el Fraude Fiscal. Software de doble uso, lista de morosos y prohibición de amnistías fiscales». Revista Quincena Fiscal, núm. 17. pág. 2.

GÓMEZ JIMÉNEZ, C. (2021). «La modificación de la Ley General Tributaria efectuada por la Ley 11/2021, de medidas de prevención y lucha contra el fraude fiscal». Carta Tributaria, núm. 79.

MARTOS GARCÍA, J.J. (2011). «La integridad del contenido y la autenticidad de origen en la transmisión o puesta a disposición de la factura». Revista de Internet, Derecho y Política, núm. 12, págs. 85-94.

OCDE (2013, febrero). Supresión de ventas: Una amenaza para los ingresos fiscales.

OCDE (2017, marzo). Technology Tools to Tackle Tax Evasion and Tax Fraud.

PÉREZ TENA, J.R. (2021). «La lucha contra el software de doble uso en la Ley General Tributaria: un ensayo de infracciones tributarias permanentes». Revista de Contabilidad y Tributación, núm. 463, págs. 5-46.

ROVIRA FERRER, I. (2021). «La iniciación del procedimiento sancionador en materia tributaria». En: Prevención y fraude: nuevas medidas tributarias. Adaptado a la Ley 11/2021, de 9 de julio, de medidas de prevención y lucha contra el fraude fiscal, págs. 357-397. Madrid: Wolters Kluwer.

ROVIRA FERRER, I. (2022). «El plazo de caducidad de la acción sancionadora de la Administración tributaria». Revista Española de Derecho Financiero, núm. 194, págs. 163-193.

SÁNCHEZ PEDROCHE, J.A. (2021). «Comentarios a la nueva Ley de represión del fraude fiscal». Revista de Contabilidad y Tributación, núm. 461-462, págs. 1-320.

SERRANO ANTÓN, F. (2022). «La digitalización como factor de cambio en los sistemas de facturación y suministro de información: hacia una tributación fluida basada en el data analytics y la inteligencia artificial». Revista Nueva Fiscalidad, núm. 2, págs. 63-95.

TURIEL MARTÍNEZ, A.G. (2021). «Nuevos requisitos legales en el ámbito tributario para el software de gestión de actividades económicas: una posible solución técnica». Revista Quincena Fiscal, núm. 20, págs. 1-11.

TURIEL MARTÍNEZ, A.; MATA SIERRA, M.T.; GONZÁLEZ APARICIO, M. (2022). «Implicaciones tributarias de la utilización de software diseñado para la defraudación tributaria». Revista Nueva Fiscalidad, núm. 2, págs. 123-158.