Crim, ciberdelicte i COVID-19: desplaçament (accelerat) de les oportunitats i adaptació situacional del ciberdelicte

Aquest article tracta l’impacte de la crisi de la COVID-19 en el ciberdelicte, en què recopila i valora críticament els estudis existents i hi afegeix anàlisis pròpies. L’article planteja que durant el confinament, més que un trasllat dels delinqüents de l’espai físic al ciberespai, el que ha existit és, d’una banda, una adaptació dels ciberdelictes a les noves oportunitats de delinqüència que han sorgit pel context de la COVID-19 i, de l’altra, un desplaçament de les oportunitats al ciberespai com a conseqüència de l’augment del temps i de les activitats dutes a terme a internet que, efectivament, hauria pogut derivar en un augment d’alguns ciberdelictes. S’argumenta que aquesta correlació negativa de tendències, la reducció de la delinqüència al carrer i l’augment de la perpetuada en el ciberespai, està directament relacionada amb el canvi de les activitats quotidianes derivat de la digitalització, que ja s’està produint des de fa dècades. Així doncs, la crisi de la COVID-19, més que una causa, sembla un accelerador d’aquest procés i es valora com incidirà això en les tendències delictives en el futur.