Policia predictiva: utopia o distopia? Sobre les actituds cap a l’ús d’algorismes de big data per a l’aplicació de la llei
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
La utilització d’eines d’IA de tipus predictiu per a millorar la presa de decisions amb relació a la prevenció i recerca de la delinqüència és una realitat. La seva implantació està tenint lloc gairebé abans que entenguem del tot el seu funcionament, mentre prenem rellevants decisions legals respecte a aspectes que poden determinar el progrés de la tecnologia i molt abans que puguem predir tot el seu impacte. Aquest treball aborda les actituds amb les quals ha estat rebuda aquesta revolució tecnològica aplicada a la justícia criminal centrant-se en particular en el seu ús policial. Després d’una primera part en què es descriuen molt sumàriament les tècniques i tecnologies que conformen la predictive policing, en la part principal del treball s’analitzen les actituds amb les quals ha estat rebuda. Aquestes van des de l’optimisme dels que defensen la seva implantació immediata com una manera de millorar l’objectivitat i l’eficàcia policial, fins al pessimisme dels que veuen en el seu ús l’aprofundiment en una distopia de control i vigilància estatal, dos extrems aparents que es corresponen amb la transició de l’optimisme al pessimisme tecnològic del segle xx. L’article conclou amb la defensa d’una visió realista, crítica i informada de l’ús d’aquests algorismes predictius. Una visió que, d’una banda, accepta que no hi ha tecnologies neutres, però no cau en el fatalisme ni en la tecnofòbia; i, d’altra banda, situa l’ésser humà i la legítima funció policial al centre de l’equació algorítmica alhora que redefineix els seus objectius a partir de l’evidència científica aplicada a cada tecnologia individual.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 3.0.
Drets d'autor
Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Fernando Miró Llinares, Universidad Miguel Hernández de Elche, ES
Catedràtic de Dret Penal i Criminologia
Articles més llegits del mateix autor/a
- Fernando Miró Llinares, Crim, ciberdelicte i COVID-19: desplaçament (accelerat) de les oportunitats i adaptació situacional del ciberdelicte , IDP. Revista d'Internet, Dret i Política: Núm. 32 (2021)
- Fernando Miró Llinares, Taxonomia de la comunicació violenta i el discurs de l’odi a Internet , IDP. Revista d'Internet, Dret i Política: Núm. 22 (2016)
- Fernando Miró Llinares, Dret penal, cyberbullying i altres formes d'assetjament (no sexual) al ciberespai , IDP. Revista d'Internet, Dret i Política: Núm. 16 (2013)