El sistema BORIS i els registres de titularitat real al servei de la prevenció del blanqueig de capitals

Article Sidebar

PDF (Castellano) ePUB (Castellano)

Main Article Content

Noemí Jiménez Cardona
Investigadora postdoctoral. Universitat de Barcelona
https://orcid.org/0000-0003-3197-4775

En un context de digitalització i algoritmització de la justícia, s’analitza la rellevància del sistema d’interconnexió dels registres de titularitat real (BORIS) en l’àmbit de la Unió Europea. L’atenció es focalitza a examinar el paper al qual està cridat a exercir el nostre Registre de Titularitats Reals per lluitar, mitjançant el reforç de la transparència i de l’accés a la informació relativa a la propietat real de les empreses, contra la proliferació d’estructures corporatives opaques i d’empreses fantasma vinculades amb el blanqueig de capitals i altres delictes d’índole econòmica. Després d’estudiar les línies mestres del Reglament d’Execució (UE) 2021/269 de la Comissió, el Reial decret llei 7/2021, dictat per la transposició al nostre ordenament jurídic de les Directives sobre blanqueig de capitals, el Projecte de Reial decret pel qual es crea el Registre de Titularitats Reals i s’aprova el seu Reglament (presentat el març de 2022) i la STJUE de 22 de novembre de 2022, es planteja la urgent necessitat d’afrontar una reforma legislativa a nivell europeu en la qual es defineixi, amb nitidesa, què cal entendre per interès legítim per accedir a les dades de titularitat real, ben entès que aquesta definició haurà de ser prou àmplia, quant a «suficient» i «proporcionada», per impedir que l’obtenció d’aquestes dades no acabi resultant impossible en la pràctica.

Paraules clau
blanqueig de capitals, registre de titularitat real, principi de transparència, protecció de dades personals, dret a la privacitat

Article Details

Com citar
Jiménez Cardona, Noemí. “El sistema BORIS i els registres de titularitat real al servei de la prevenció del blanqueig de capitals”. IDP. Revista d’Internet, Dret i Política, no. 38, pp. 1-11, doi:10.7238/idp.v0i38.413496.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0.

(c) Noemí Jiménez Cardona, 2023


Drets d'autor

Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.

 

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografia de l'autor/a

Noemí Jiménez Cardona, Investigadora postdoctoral. Universitat de Barcelona

Professora investigadora del Departament de Dret Privat de la Universitat de Barcelona. Doctora en Dret Mercantil. És autora de tres monografies científiques sobre Dret de la Competència i de diferents articles científics relacionats amb el Dret de Societats i ADR. Forma part del Grup d’Investigació Consolidat en Dret Mercantil (2017SGR1782) i participa en diferents projectes de recerca.

Referències

BARONA VILAR, S. (2021). Algoritmización del Derecho y de la Justicia. De la inteligencia artificial a la Smart Justice, Valencia: Tirant lo Blanch. 728 págs.

BLANCO CORDERO, I. (2022). «Cooperación jurídica internacional en materia penal en la Unión Europea contra el blanqueo de capitales y la financiación del terrorismo». Revista Jurídica de Castilla y León, n.º 57, págs. 169-209 [en línea]. Disponible en: https://www.jcyl.es/web/jcyl/AdministracionPublica/es/Plantilla100Detalle/1215245063566/Publicacion/1285183976473/Redaccion.

BUENO DE MATA, F. (2020). «Últimos avances de la justicia digital y los programas de gestión y tramitación procesal informatizados en España». En: RAMÍREZ CARVAJAL, D. M. (coord.). Justicia Digital: una mirada internacional en época de crisis. Salamanca: Editorial Justicia y Proceso, págs. 483-517 [en línea]. Disponible en: https://www.procesalyjusticia.org/_files/ugd/0e0037_ae7d7addb1c34f598cef65b91b4975dc.pdf?index=true.

CATERINI, M. (2022). «El sistema penal en la encrucijada ante el reto de la inteligencia artificial». IDP. Revista de Internet, Derecho y Política, n.º 35, págs. 1-19. DOI: https://doi.org/10.7238/idp.v0i35.392754

CLAVIJO SUNTURA, J. H. (2022). La prevención del blanqueo de capitales: un análisis teórico-práctico. Barcelona: J.M. Bosch Editor. 246 págs. DOI: https://doi.org/10.2307/j.ctv2zp4sj0

DÍAZ FRAILE, J. M. (2020). «El blanqueo de capitales en sede de sociedades mercantiles y sociedades cooperativas (la identificación de los titulares reales en las directivas europeas)». Revista de Derecho Urbanístico y Medio Ambiente, n.º 339, págs. 83-100.

HERNANDO CEBRIÁ, L. (2018). «Nuevas perspectivas registrales en la identidad del titular real de las sociedades mercantiles y de otros operadores jurídicos». AECA: Revista de la Asociación Española de Contabilidad y Administración de Empresas, n.º 124, págs. 3-6 [en línea]. Disponible en: https://aeca.es/wp-content/uploads/2014/05/REVISTA-AECA-124.pdf

JIMÉNEZ CARDONA, N. (2022). «La intel·ligència artificial en la detecció de les pràctiques de big rigging: el paper capdavanter de l’ACCO». Revista catalana de dret públic, n.º 65, págs. 129-145. DOI: https://dx.doi.org/10.2436/rcdp.i65.2022.3876 Disponible en: http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/article/view/10.2436-rcdp.i65.2022.3876

MIRÓ-LLINARES, F. (2014). «Dolo y derecho penal empresarial: debates eternos, problemas modernos». Cuadernos de Política Criminal, n.º 113, págs. 201-252.

MIRÓ-LLINARES, F. (2022). «Inteligencia artificial, delito y control penal: nuevas reflexiones y algunas predicciones sobre su impacto en el derecho y la justicia penal». El Cronista del Estado Social y Democrático de Derecho, n.º 100, págs. 174-183.

NIEVA FENOLL, J. (2018). Inteligencia artificial y proceso judicial. Madrid: Marcial Pons. 168 págs.

VALLESPÍN PÉREZ, D. (2023). «Robotización de la valoración de la prueba en el proceso civil español». En: Inteligencia artificial y proceso (eficiencia vs garantías). Curitiba: Juruá, págs. 13-22 [en línea]. Disponible en: https://www.editorialjurua.com/product.php?id=30375

VÁZQUEZ ALBERT, D. (2021). «Abuso de mayoría y solapamiento de ilícitos mercantiles y penales en los delitos societarios». En: SANTANA VEGA, D.; FERNÁNDEZ BAUTISTA, S.; CARDENAL MONTRAVETA, S.; CARPIO BRIZ D. y CASTELLVÍ MONTSERRAT, C. (dirs). Una perspectiva global del Derecho Penal: Libro Homenaje al Dr. Joan J. Queralt Jiménez. Barcelona: Atelier, págs. 953-964.

VELASCO NÚÑEZ, E. (2022). «Investigación penal y protección de datos». En: PÉREZ JUAN, J. A.; SANJUÁN ANDRÉS, F. J. (dirs.) y FUENTES SORIANO, O. (coord.). Tecnología y proceso. Problemas procesales en un mundo digital. Pamplona: Aranzadi, págs. 81-117.