Metavers i NFT, nous reptes tecnològics en la imposició indirecta i internacional
Article Sidebar
Main Article Content
Aquest article analitza i desenvolupa les implicacions tributàries de dos conceptes emergents dels últims mesos: el metavers i els NFT. Pel que fa al metavers, s’analitza la tributació de quatre negocis digitals que es poden donar al seu si, com la publicitat digital, el comerç electrònic, la compravenda de dades d’usuari i la compravenda d’objectes digitals a través dels NFT, i tot plegat es lliga amb el concepte jurídic de nexe o punt de connexió. D’altra banda, s’estudia i es profunditza en el cas concret dels NFT i, en concret, la seua subjecció i qualificació fiscal de cara a l’impost sobre el valor afegit, d’acord amb una consulta vinculant recent emesa per la Direcció General de Tributs. L’article, a més, compara les normatives nord-americana i europea i els reptes tributaris que s’obren d’acord amb les interpretacions que ofereixen les autoritats tributàries, a saber, la violació del principi de neutralitat en el mercat de l’art i el clar desincentiu indirecte que imposa el legislador europeu a domiciliar empreses de compravenda d’NFT en territori europeu.
Paraules clau:
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0.
(c) Ignasi Belda, 2023
Drets d'autor
Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Referències
ALAMO CERRILLO, R.; LAGOS RODRÍGUEZ, G. (2015). «Necesidad de adaptación de los conceptos tributarios a la realidad económica digital». Revista Quincena Fiscal, núm. 3, pàgs. 19-30.
BAL, A. M. (2014). Taxation of virtual currency. Universitat de Leiden.
BELDA, I. (2019). «El Blockchain i el smart contract en relació a l’Impost sobre les Transmissions Patrimonials i els Actes Jurídics Documentats». Revista d’Internet, Dret i Política, núm. 29, pàgs. 1-8. DOI: https://doi.org/10.7238/idp.v0i29.3183.
BELDA, I. (2021a). «Consideraciones tributarias entorno a la computación en la nube». Revista Quincena Fiscal, núm. 13, pàgs. 109-125.
BELDA, I. (2021b). «Els conceptes tributaris de l’establiment permanent i els punts de connexió en relació amb l’adveniment d’Internet of Things». Revista d’Internet, Dret i Política, núm. 31, pàg. 1-13. DOI: https://doi.org/10.7238/idp.v0i32.3209.
BELDA, I. (2021c). «La compleja relación entre el software y la fiscalidad: tres aspectos a considerar». Crónica Tributaria, núm. 180, pàgs. 11-30. DOI: https://doi.org/10.47092/CT.21.3.1.
BELDA, I. (2021d). Nous Paradigmes de Tributació per l’Economia del Coneixement. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
BELDA, I. (2021e). «Valoración de la recaudación obtenida por el nuevo Impuesto sobre Determinados Servicios Digitales en los primeros seis meses». Revista Quincena Fiscal, núm. 17, pàgs. 111-120.
BERG, C.; DAVIDSON, S.; POTTS, J. (2019). Understanding the blockchain economy: An introduction to institutional cryptoeconomics. Melbourne, Autralia: Universitat de Melbourne. DOI: https://doi.org/10.4337/9781788975001.
BORREGO ZABALA, B. (2014). «La necesaria adaptación de los tributos a las nuevas tendencias de los negocios electrónicos». Revista de Internet, Derecho y Política, núm. 18, pàgs. 51-59. DOI: https://doi.org/10.7238/idp.v0i18.2218.
COLIN, N. (2013, gener). «Corporate Tax 2.0: Why France and the world need a new tax system for the digital age». Forbes.
COMISSIÓ EUROPEA (2017). Un sistema impositivo justo y eficaz en la Unión Europea para el Mercado Único Digital. Comunicació de la Comisisó al Parlament Europeu i al Consell.
COMITÉ DE PERSONAS EXPERTAS (2022). Libro Blanco sobre la Reforma Tributaria. Madrid: Ministeri d’Hisenda i Función Pública.
CONSELL D’EUROPA (2018). Propuesta de Directiva del Consejo relativa al sistema común del impuesto sobre los servicios digitales que grava los ingresos procedentes de la prestación de determinados servicios digitales.
CRUZ PADIAL, I.; SÁNCHEZ-ARCHIDONA HIDALGO, G. (2017). «Economía digital, establecimiento permanente y presencia digital significativa: tras las conclusiones del informe del GEFED». Revista Quincena Fiscal, núm. 18, pàgs. 1-22.
DELGADO GARCÍA, A. M.; OLIVER CUELLO, R. (2015). «Nueva regulación del IVA en el comercio electrónico». Revista d’Internet, Dret i Política, núm. 20, pàgs. 108-120.
HERNÁNDEZ MONEO, I. (2020). «Análisis del proyecto de ley del impuesto sobre determinados servicios digitales». Estudios financieros. Revista de contabilidad y tributación: Comentarios, casos prácticos, núm. 445, pàgs. 1138-9540.
IBÁÑEZ GARCÍA, I. (2016). «El IVA del libro electrónico desde una interpretación evolutiva de las directivas comunitarias». Documentos - Instituto de Estudios Fiscales, núm. 21, pàgs. 1-24.
LANDONI, M.; PIETERS, G. C. (2020). «Taxing Blockchain Forks». Stanford Journal of Blockchain, Law & Policy, núm. 3, pàg. 197. DOI: https://doi.org/10.2139/ssrn.3475598.
LÓPEZ-HURTADO, M.; VALENTÍN RUÍZ, F. J. (2016). «Diez años de controversia en torno al IVA del libro electrónico». ROED: Revista online de estudiantes de Derecho, núm. 5, pàgs. 1-18.
MARINI, M. P. (2012). Rapport d’Information fait au nom de la commission des finances sur la fiscalité numérique. París: Senat de la República Francesa.
MAZUR, O. (2015). «Taxing the Cloud». California Law Review, núm. 103, pàgs. 1-66.
MENENDEZ MORENO, A. (2019). «El nuevo Impuesto sobre determinados servicios digitales o la conjunción de dos enigmas: la informática y los impuestos». Revista Quincena Fiscal, núm. 6, pàgs. 7-16.
OCDE (2015). Addressing the Tax Challenges of the Digital Economy. Action 1: 2015 Final Report. París: OECD Publishing.
OCDE (2018). Tax Challenges Arising from Digitalisation - Interim Report. París: OECD Publishing.
QUINTANA FERRER, E. (2019). «Economía digital y fiscalidad : los impuestos sobre determinados servicios digitales». Nueva Fiscalidad, núm. 3, pàgs. 159-198.
ROSEMBUJ, T. (2015). Taxing Digital. El Fisco - Gabinete Jurídico Estudios Legales Tributarios.
Articles més llegits del mateix autor/a
- Ignasi Belda, Els conceptes tributaris de l’establiment permanent i els punts de connexió en relació amb l’adveniment d’Internet of Things , IDP. Revista d'Internet, Dret i Política: No 32 (2021)
- Ignasi Belda, La criptoeconomia, una aproximació des de la fiscalitat , IDP. Revista d'Internet, Dret i Política: No 30 (2020)
- Ignasi Belda, El Blockchain i el smart contract en relació a l’Impost sobre les Transmissions Patrimonials i els Actes Jurídics Documentats , IDP. Revista d'Internet, Dret i Política: No 29 (2019)