La manera d’efectuar la detenció del cuidador principal com a (eventual) supòsit de victimització dels menors al seu càrrec

Article Sidebar

PDF (Castellano) ePUB (Castellano)

Main Article Content

Carmen Navarro
Universitat Autònoma de Barcelona

La detenció policial sol ser l’inici d’un període de commoció emocional per a les famílies i, especialment, per als nens quan el detingut és el seu principal cuidador. Després de la breu i concisa exposició de sengles supòsits reals de detencions d’adults efectuades en presència dels seus fills menors, es fa un repàs de la normativa relativa a la detenció, especialment, pel que fa al lloc i moment en què es produeix, i també respecte dels drets dels familiars del detingut. A continuació, s’analitza els efectes que la detenció de l’adult pot provocar en els menors al seu càrrec i la possible caracterització d’aquests menors com a víctimes del delicte després de destacar diverses pràctiques de detenció d’una persona amb menors al seu càrrec, que poden ser altament perjudicials i traumàtiques per a aquests. Arribats a aquest punt, l’aplicació de l’«interès superior del menor», que el nostre ordenament defensa, seria suficient per evitar aquelles pràctiques que puguin infligir un mal innecessari als menors en detriment dels seus drets. Finalment, per tal de minimitzar els efectes adversos que la detenció pot ocasionar en els menors i atès l’interès superior d’aquests, l’objectiu final d’aquest breu article serà el de proposar un protocol d’actuació policial amb mesures més respectuoses amb els drets dels infants.

Paraules clau
detenció policial, mesures cautelars, interès superior del menor, drets del nen

Article Details

Com citar
Navarro, Carmen. “La manera d’efectuar la detenció del cuidador principal com a (eventual) supòsit de victimització dels menors al seu càrrec”. IDP. Revista d’Internet, Dret i Política, no. 33, doi:10.7238/idp.v0i33.373809.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0.

(c) Carmen Navarro, 2021


Drets d'autor

Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.

 

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografia de l'autor/a

Carmen Navarro, Universitat Autònoma de Barcelona

Carmen Navarro és professora titular de Dret Processal a la Universitat Autònoma de Barcelona i col·laboradora docent a la UOC. La seva tesi doctoral va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat. Les línies fonamentals de la seva recerca s’han centrat en el procés penal i, especialment, en l’execució de la pena privativa de llibertat. Forma part del grup de recerca en Desistiment del Delicte i Polítiques de Reinserció de la UAB. És autora de quatre monografies sobre l’execució de la pena, les alternatives a la presó i l’empresonament femení, a més de nombroses col·laboracions en obres col·lectives i articles en revistes especialitzades. Ha dirigit, fins al moment, vuit tesis doctorals. Imparteix docència en el Grau de Dret i en el de Criminologia tant de la UAB com de la UOC, a més de diferents postgraus. També és llicenciada en Humanitats per la UOC.

Referències

ALEGRE MARTÍNEZ, M. Á. (1996). La dignidad de la persona como fundamento del ordenamiento constitucional español. León: Universidad de León.

BANACLOCHE PALAO, J. (1996). La libertad personal y sus limitaciones. Detenciones y retenciones en el Derecho español. Madrid: Mc Graw-Hill.

BERNSTEIN, N. (2005). All alone in the world: children of the incarcerated. Nueva York: New Press.

BUJOSA VADELL, L. (2012). «Imputación y detención policial. Perspectiva española». Revista chilena de derecho y ciencia política, agosto-diciembre, vol. 3, núm. 2 [en línea] file:///C:/Users/Usuario/Downloads/Dialnet-ImputacionYDetencionPolicial-4095015.pdf. DOI: https://doi.org/10.7770/rchdycp-V3N2-art365 [Fecha de consulta: 3 de marzo de 2021]

CUNNINGHAM, A. (2001). «Forgotten families. The impact of the imprisonment». Family matters, núm. 59 [en línea] https://search.informit.org/doi/epdf/10.3316/ielapa.200114619 [Fecha de consulta: marzo de 2021]

DÜNKEL, F. (1990). «Fundamentos victimológicos generales de la relación entre víctimas y autor en el derecho penal». En: BERISTAIN IPINA, A.; DE LA CUESTA ARZAMENDI, J. L.. (dirs.). Victimología. San Sebastián: UPV/EHU, pág. 170.

GARCÍA-PABLOS DE MOLINA, A. (2014). Tratado de Criminología. Valencia: Tirant lo Blanch.

GONZÁLEZ-CUÉLLAR, N. (1990). Proporcionalidad y derechos fundamentales en el proceso penal. Madrid: Colex.

JONES, A. D.; WAINAINA-WOZNA, A. E. (2013). Children of prisoners. Interventions and mitigations to strengthen mental Health. West Yorkshire: University of Huddersfield. DOI: https://doi.org/10.5920/cop.hud.2013 [Fecha de consulta: marzo de 2021]

LANDROVE DÍAZ, G. (1990). Victimología. Valencia: Tirant lo Blanch.

LERER, T. (2013). «Sentencing the family: recognizing the needs of dependent children in the Administration of the Criminal Justice System». Northwestern Journal of Law & Social Policy, vol. 9, núm. 1 [en línea] http://scholarlycommons.law.northwestern.edu/njlsp/vol9/iss1/2/ [Fecha de consulta: 2 de marzo de 2021].

LILBURN, S. (2001). «Arresting moments: identifying risks for women and their children from the time of police arrest». Alternative Law Journal, vol. 26, núm. 3 [en línia] DOI: https://doi.org/10.1177/1037969X0102600302 [Fecha de consulta: 2 de marzo de 2021].

MARTÍN ANCÍN, F.; ÁLVAREZ RODRÍGUEZ, J. R. (2003). Metodología del atestado policial. Aspectos procesales y jurisprudenciales, 3.ª ed. Madrid: Tecnos.

MARTÍN RÍOS, P. (2012). Víctima y justicia penal: reparación, intervención y protección de la víctima en el proceso penal. Barcelona: Atelier.

MARTÍN RÍOS, P. (2016). Medidas cautelares y personales: detención, libertad provisional y prisión preventiva. Lisboa: Juruá.

MAZZA, C. (2002). «And then the world fell apart: the children of incarcerated fathers». Families in Society, núm. 5/6 [en línea] DOI: https://doi.org/10.1606/1044-3894.61 [Fecha de consulta: marzo de 2021].

McNEILL, FERGUS (2015). En ROBINSON, G. (com.). From vision to reality-Transforming Scotland’s care of women in custody. Symposium report.

MORENO CATENA, V. (1988). «Garantía de los derechos fundamentales en la investigación penal». Poder Judicial, número especial II [en línea] http://hdl.handle.net/10016/12912 [Fecha de consulta: 2 de marzo de 2021].

MORILLAS FERNÁNDEZ, D. L. (2016). «Victimización penitenciaria». Revista Internacional de doctrina y jurisprudencia, núm. 14 [en línea] file:///C:/Users/Usuario/Downloads/1839-5338-1-PB.pdf [Fecha de consulta: 2 de marzo de 2021].

MUERZA ESPARZA, J. (2015). Las reformas procesales penales de 2015. Nuevas medidas de agilización, de investigación y de fortalecimiento de garantías en la justicia penal. Pamplona: Aranzadi.

NAVARRO VILLANUEVA, C. (2018). El encarcelamiento femenino. Especial consideración a las madres privadas de libertad. Barcelona: Atelier.

PEDRAZ PENALVA, E.; ORTEGA BENITO, V. L. (1990). «El principio de proporcionalidad y su configuración en la jurisprudencia del Tribunal Constitucional y literatura especializada». Poder Judicial, núm. 17.

PEDRAZ PENALVA, E. (2008). «Notas sobre policía y justicia penal». Revista Jurídica de Castilla y León, núm. 14.

PORTILLA CONTRERAS, G. (1987). El delito de práctica ilegal de detención por funcionario público. Tesis doctoral. Granada: Universidad de Granada [en línea] https://digibug.ugr.es/handle/10481/6008 [Fecha de consulta: 2 de marzo de 2021].

QUERALT, J. J.; JIMÉNEZ QUINTANA, E. (1989). Manual de policía judicial. Madrid: Ministerio de Justicia.

ROBERTSON, O. (2007). El impacto que el encarcelamiento de un(a) progenitor(a) tiene sobre sus hijos. Quaker ONU.

SALIDO VALLE, C. (1997). La detención policial. Barcelona: J. M. Bosch Editor.

TAMARIT SUMALLA, J. M. (2017). «El estatuto de la víctima». En: CUGAT MAURI, M.; BAUCELLS LLADÓS, J.; ÁGUILA ROMO, M. (coords.). Manual de litigación penal. Valencia: Tirant lo Blanch.

TAMARIT SUMALLA, J. M. (2006). «La victimología: cuestiones conceptuales y metodológicas». En: BACA BALDOMERO, E.; ECHEBURÚA ODRIOZOLA, E.; TAMARIT SUMALLA, J. M. Manual de victimología. Valencia: Tirant lo Blanch.

VARELA CASTEJÓN, X.; RAMÍREZ ORTIZ, J. L. (2010). «Doce tesis en materia de detención policial preprocesal». Revista Catalana de Seguretat Pública, núm. 22, págs. 207-230 [en línea] file:///C:/Users/Usuario/Downloads/194500-Text%20de%20l'article-261187-1-10-20100707.pdf [Fecha de consulta: 2 de marzo de 2021].

WOLLESWINKEL, R. (2002). «Children of imprisoned parents». En: WILLEMS, J. C. M. (ed.). Developmental and autonomy rights of children: empowering children, caregivers and communities. Antwerp/Oxford/Nueva York: Intersentia.