Des d’avui i fins el 31 de gener de 2026, està oberta la convocatòria de recepció de manuscrits per al número monogràfic de la revista Her&Mus. Heritage & Museography sobre “Gestió cultural del patrimoni militar: models, iniciatives i perspectives de futur”, coordinat pel Dr. Juan Antonio Mira Rico (Universitat Oberta de Catalunya) i la Dra. Katarzyna Palubska (Cardinal Stefan Wyszynski University in Warsaw i ICOMOS Polònia).

Aprofitem aquesta ocasió per recordar-vos que la convocatòria per a manuscrits de temàtica lliure roman oberta durant tot l’any.

OBJECTIU I TEMA DE LA MONOGRAFIA

Gestió cultural del patrimoni militar: models, iniciatives i perspectives de futur

Les fortificacions són estructures arquitectòniques i paisatgístiques concebudes tant per al combat actiu com per a la protecció passiva de la vida, els recursos i els mitjans de producció necessaris per a la defensa i la supervivència en temps de guerra. En aquest sentit, constitueixen un component valuós del patrimoni tant mundial com nacional.

Arreu del món existeix un corpus singular i extens de castells històrics i fortificacions modernes. En conjunt, aquests llocs encarnen un valor universal, representant un conjunt distintiu i sense precedents d’idees i pràctiques de fortificació, preservades tant en la seva forma material com en els seus significats històrics i contemporanis. Aquest patrimoni divers configura de manera significativa la identitat cultural i paisatgística de les nacions.

Des de les primeres etapes de la història humana, les fortificacions es van construir emprant els coneixements, habilitats i recursos més avançats de cada època. Determinaren directament la supervivència, la seguretat, les condicions de vida i la durabilitat dels sistemes econòmics, religiosos, dinàstics i polítics, reflectint l’instint fonamental d’autoconservació propi de tots els éssers vius. Els assoliments de cada període es plasmaren en un cicle continu d’innovació en les estratègies ofensives i defensives. La necessitat de conciliar exigències antagòniques en condicions d’optimització i racionalització confereix a les fortificacions un valor històric i documental extraordinari com a monuments d’enginyeria i tecnologia. Així mateix, el seu paper com a testimonis de conflictes, canvis polítics, sofriment i fins i tot crims, imposa responsabilitats especials en la seva protecció, conservació, adaptació i gestió.

Des d’una perspectiva contemporània, les fortificacions representen una de les categories més complexes del patrimoni arquitectònic, arqueològic i paisatgístic. Foren creades per a finalitats diametralment oposades a les necessitats i valors actuals, la qual cosa planteja dificultats excepcionals a l’hora de seleccionar noves funcions adequades i, posteriorment, de definir estratègies apropiades de conservació i adaptació. Alhora, ofereixen qualitats ecològiques, compositives i paisatgístiques de gran valor, així com un notable potencial per al turisme cultural. Aquestes característiques reforcen la necessitat de dur a terme esforços sostinguts per preservar i revaloritzar aquest patrimoni defensiu.

Les fortificacions són, per naturalesa, monuments complexos i polièdrics: documenten no només els assoliments dels seus dissenyadors i defensors, i el seu paper en esdeveniments històrics de gran transcendència, sinó també els valors generats per les seves transformacions postmilitars —ecològics, urbanístics, arqueològics i socials—. Per això, requereixen un enfocament de gestió holístic, basat en una alta especialització i en la col·laboració interdisciplinària.

La gestió d’aquest recurs complex planteja reptes significatius: identificar usos contemporanis adequats, mantenir els béns sense sobrepassar els llindars d’intervenció necessària i conciliar la preservació amb la viabilitat econòmica. La creació de models de gestió eficaços —ja siguin públics, privats o mixtos— exigeix una atenció especial, sobretot en contextos d’aïllament geogràfic, condicions ambientals adverses o, per contra, fortes pressions d’inversió. Les experiències internacionals mostren que l’anàlisi comparada i la síntesi d’aquestes pràctiques resulten avui especialment pertinents i necessàries.

El monogràfic busca contribucions que examinin la gestió del patrimoni militar —tant pública com privada— realitzada per diferents actors culturals en una varietat de països, continents i contextos culturals. Amb la finalitat d’orientar aquesta anàlisi i facilitar perspectives comparatives, s’ha identificat una sèrie de temes que poden ser abordats als articles:

• Caracterització del patrimoni cultural (fortificacions, castells, etc.)
• Context administratiu de la gestió
  • Nacional
  • Regional/Provincial
  • Local
• Context cultural de la gestió (p. ex., europeu, americà, etc.)
• Actors culturals responsables de la gestió
• Tipologia i característiques de la gestió
  • Simple/complexa (un operador o diversos operadors)
  • Tipus (pública, privada o mixta)
  • Integral/no integral (gestió conjunta del patrimoni cultural i natural)
  • Temporal o permanent (al llarg del temps)
• Eines de gestió (plans directors, plans de gestió, etc.)
• Equips de gestió (interdisciplinaris, no interdisciplinaris o absència d’un equip formal)
• Accions de gestió: recerca, conservació, restauració, educació, difusió i participació

Es convida els autors a abordar alguns o tots aquests aspectes en les seves contribucions.

PRESENTACIÓ DE DOCUMENTS

S’admeten articles d’investigació, de reflexió, de revisió, estudis de cas, experiències didàctiques, descripció de projectes i ressenyes (de llibres, tesis doctorals, exposicions, etc.). Es prioritzaran aquells treballs que tinguin un enfocament científic i de recerca.

S’accepten manuscrits en castellà, català, francès, anglès, italià o portuguès i s’ha de fer a través del següent enllaç:

https://www.raco.cat/index.php/Hermus/about/submissions

Els manuscrits presentats han de seguir les normes per autors i han d’ajustar-se a la plantilla que poden descarregar en l’enllaç anterior. Els articles que no es presentin en el format de plantilla i/o no segueixin les normes per autors seran rebutjats.

Per a més informació informació, us convidem a visitar la pàgina web de la revista: https://www.raco.cat/index.php/Hermus