Des d’avui i fins el 31 de març de 2025, està oberta la convocatòria de recepció de manuscrits per a la seva possible inclusió a la monografia “Tecnologies per a l’educació patrimonial” la coordinació de la qual anirà a càrrec de la Dra. María Pilar Rivero Gracia (Orcid ID: 0000-0002-6757-7598) de la Universidad de Zaragoza, el Dr. Iñaki Navarro Neri (Orcid ID: 0000-0001-8589-6659) de la Universidad Pública de Navarra y el Dr. José Manuel Hernández de la Cruz (Orcid ID: 0000-0001-8367-4497) de la Universidad de Zaragoza.

Així mateix, els recordem que l’enviament de manuscrits no vinculats a la temàtica de la monografia resta permanentment obert.

OBJECTIU I TEMA DE LA MONOGRAFIA

Tecnologies per a l’educació patrimonial

A l’últim quart de segle, els avenços tecnològics a tots els nivells i la democratització en l’accés a les tecnologies d’una gran part de la població han revolucionat la nostra manera d’apropar-nos al patrimoni. Aquests avenços han afectat no només les institucions encarregades de protegir, investigar i compartir el patrimoni fins al punt de transformar els seus espais i discursos educatius, sinó també les institucions culturals de tot el món.

A l’àmbit europeu, a la Convenció de Far de 2005, l’article 14 titulat “Patrimoni cultural i societat de la informació” apunta que les parts signants es comprometen a “desenvolupar l’ús de la tecnologia digital per millorar l’accés al patrimoni cultural i als beneficis que se’n deriven”. Aquest propòsit s’havia de desenvolupar mitjançant accions com ara: el foment d’iniciatives que promoguessin la qualitat dels continguts garantint la diversitat lingüística i cultural o millorar l’accessibilitat a la informació amb finalitats principalment educatives sense deixar de banda la conservació material del patrimoni. Aquests fins i altres objectius es van traslladar al Pla Nacional d’Educació i Patrimoni de l’any 2013. En aquest pla, la dimensió tecnològica és present a partir d’una definició molt oberta de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) fent de les TIC un mitjà i no un fi dins del seu ús en el treball amb el patrimoni.

Des de les primeres digitalitzacions i les primeres pàgines web obertes per museus i altres entitats, fins a l’ús de la Intel·ligència Artificial per generar reconstruccions i reinterpretacions de béns patrimonials, són innombrables els exemples on les tecnologies han estat motor, eina o fins i tot béns patrimonials subjectes de estudi en educació patrimonial. Per això, aquest monogràfic persegueix assolir tres objectius: 1r difondre accions innovadores basades en l’ús de tecnologies per a l’educació patrimonial a museus, centres educatius, universitats, àmbit turístic, etc.; 2n proporcionar una visió global de les tendències actuals en recerca sobre l’ús de tecnologies per a l’educació patrimonial, i 3r convidar a la reflexió sobre oportunitats, limitacions i qüestions ètiques a l’ús de les tecnologies per a l’educació patrimonial.

Són benvingudes les contribucions que aborden la llista de temes següent –encara que no exhaustiva ni exclusiva–:

• Reconstruccions digitals i la seva aplicació didàctica en contextos formals i/o informals.
• L’ús de la Intel·ligència Artificial com a recurs didàctic per treballar el patrimoni. Dimensió ètica, oportunitats, amenaces, etc.
• Educomunicació patrimonial: anàlisi de la potencialitat educativa de xarxes socials i pàgines web dedicades a l’àmbit patrimonial.
• L’ús d'APPS dins l’àmbit de l’educació patrimonial: exemples de bones pràctiques i/o anàlisis i propostes didàctiques.
• Museus i tecnologies: accessibilitat, demandes de les institucions, recursos tecnològics disponibles, disseny de propostes didàctiques i el seu impacte, etc.
• Tecnologies i jaciments arqueològics: aplicacions per al geoposicionament, la interpretació, etc.
• Convenció de Far i Pla Nacional d’Educació i Patrimoni: anàlisi de marcs legals, impacte de plans nacionals i acords internacionals en contextos patrimonials concrets, etc.
• Videojocs i serious games: espais per treballar l’educació patrimonial. Exemples de bones pràctiques i/o propostes didàctiques.
• Comunitats i Cibercomunitats patrimonials: processos participatius a nivell local, nacional i internacional; anàlisi de propostes i iniciatives dutes a terme a l’esfera digital, etc.

PRESENTACIÓ DE DOCUMENTS

S’admeten articles d’investigació, de reflexió, de revisió, estudis de cas, experiències didàctiques, descripció de projectes i ressenyes (de llibres, tesis doctorals, exposicions, etc.). Es prioritzaran aquells treballs que tinguin un enfocament científic i de recerca.

S’accepten manuscrits en castellà, català, francès, anglès, italià o portuguès i s’ha de fer a través del següent enllaç:

https://www.raco.cat/index.php/Hermus/about/submissions

Els manuscrits presentats han de seguir les normes per autors i han d’ajustar-se a la plantilla que poden descarregar en l’enllaç anterior. Els articles que no es presentin en el format de plantilla i/o no segueixin les normes per autors seran rebutjats.

Per a més informació informació, us convidem a visitar la pàgina web de la revista: https://www.raco.cat/index.php/Hermus