Cómo citar
Resumen
La teoria de la hot interpretation proposa diferents fases per a la interpretació d’espais patrimonials vinculats amb conflictes bèl·lics. A partir d’aquesta teoria, la present recerca s’ha basat en la realització de visites guiades al Museu Memorial de l’Exili (Espanya) i l’antic camp de refugiats de la platja d’Argelers (França), vinculats a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Els visitants han estat persones ucraïneses amb experiència directa o indirecta d’exili a causa de la Guerra a Ucraïna que actualment resideixen a Catalunya. L’objectiu de la recerca és analitzar l’impacte d’aquestes visites en el seu coneixement de fets històrics, l’empatia i el sentit de pertinença i la seva integració a Catalunya. La metodologia utilitzada ha estat mixta, aplicant la tècnica de l’observació per a registrar les preguntes dels participants durant la visita i un qüestionari amb preguntes tancades per valorar els diferents elements de la hot interpretation. Els resultats reflecteixen un augment del coneixement dels fets de l’exili espanyol, així com una connexió emocional amb la història explicada i una major comprensió de la identitat i cultura de la societat d’acollida, que pot facilitar el procés d’inclusió d’aquestes persones a Catalunya. A més, també destaca el potencial d’aquest patrimoni a l’hora de promoure un espai de reflexió orientat als valors democràtics i de pau.
Palabras clave
Citas
Bakri, A. F., Zaman, N. Q., i Kamarudin, H. (2022). Understanding local community and the cultural heritage values at a World Heritage City: a grounded theory approach. IOP Conference Series: Earth and Environmental Science, 1067(1), 012006. https://doi.org/10.1088/1755-1315/1067/1/012006
Black, G. (2011). Museums, memory and history. Cultural and Social History, 8(3), 415-427. https://doi.org/10.2752/147800411X13026260433275
Cardona, J. N., Bribiescas, F. B., Romero, R., i Corona, R. E. (2016). Design, adaptation and content validity process of a questionnaire: A case study. International Journal of Management (IJM), 7(7), 204-216. https://api.semanticscholar.org/CorpusID:231744469
Carter, J. (2015). The museology of human rights. The idea of a human rights museum, 208-226. https://doi.org/10.1515/9780887554711-014
Daengbuppha, J., Hemmington, N., i Wilkes, K. (2006). Using grounded theory to model visitor experiences at heritage sites: Methodological and practical issues. Qualitative Market Research: An International Journal, 9(4), 367-388. https://doi.org/10.1108/13522750610689096
Elo, S., i Kyngäs, H. (2008). The qualitative content analysis process. Journal of Advanced Nursing, 62(1), 107–115. https://doi.org/10.1111/j.1365-2648.2007.04569.x
Ferrer-Fons, M., i Rovira-Martínez, M. (2021). Visiting the past: A case study of experiential learning with young people at historic sites. Slovensky Narodopis, 69(3), 345-358. https://doi.org/10.2478/se-2021-0020
Gabriel, E. M., Licursi, M. B., i Fernandes da Silva, L. L. (2024). Education and heritage: memory, identity and educational dynamics. Revista de Gestão Social e Ambiental, 18(8). https://doi.org/10.24857/rgsa.v18n8-038
González, D. (2016). La patrimonialización de la memoria histórica: entre el deber social y la estrategia turística. Apuntes sobre el caso catalán. Pasos. Revista de turismo y patrimonio cultural, 14(5), 1267-1280. https://doi.org/10.25145/j.pasos.2016.14.085
González, D. (2018). Les rutes de l’exili del MUME: una dècada connectant espais de memòria a la Catalunya transfronterera. Ebre 38(8), 279-308. https://doi.org/10.1344/ebre38.2018.8.22009
Kofi, A., i Gyepi, T. F. (2021). Museum experience and satisfaction: moderating role of visiting frequency in national museum of Ghana.Pasos. Revista de turismo y patrimonio cultural, 19(2), 239-253. https://doi.org/10.25145/j.pasos.2021.19.016
Le Louvier, K., i Innocenti, P. (2022). Heritage as an affective and meaningful information literacy practice: An interdisciplinary approach to the integration of asylum seekers and refugees. Journal of the Association for Information Science and Technology, 73(5), 687-701. https://doi.org/10.1002/asi.24572ç
Mañé, S., Bardavio, A., i Càfer, S. (2023). «Maleït Merengue». Apropant un espai de memòria de la Guerra civil a persones de zones actualment en guerra. Her&Mus. Heritage & Museography, 24, 123-141. https://doi.org/10.60940/hermusv24id422976
Moreno-Vera, J. R., i Martínez-Leguízamo, J. O. (2022). Welcome Refugees! The use of cultural heritage to teach democratic values. Sustainability, 14(20), 13466. https://doi.org/10.3390/su142013466
Packer, J., i Ballantyne, R. (2002). Motivational factors and the visitor experience: A comparison of three sites. Curator: The Museum Journal, 45(3), 183-198. https://doi.org/10.1111/j.2151-6952.2002.tb00055.x
Peralta, J. (2006). Sobre el exilio matemático de la guerra civil española. Hispania Nova: Revista de historia contemporánea, (6), 49.
Phillimore, J. (2021). Refugee-integration-opportunity structures: Shifting the focus from refugees to context. Journal of Refugee Studies, 34(2), 1946-1966. https://doi.org/10.1093/jrs/feaa012
Ponsoda-López de Atalaya, S., Blanes-Mora, R., i Moreno-Vera, J. R. (2023). The photographic heritage as a motivational resource to learn and teach history. Frontiers in Education, 8, 1270851. https://doi.org/10.3389/feduc.2023.1270851
Ramírez, C. (2023). Cronologia i distribució territorial de l’arribada de refugiats ucraïnesos a Catalunya durant l’any 2022. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, (96), 107-130. https://doi.org/10.2436/20.3002.01.243
Sather-Wagstaff, J. (2015). Heritage and memory. Dins E. Waterton i S. Watson (Eds.), The Palgrave handbook of contemporary heritage research (p. 191-204). Palgrave Macmillan UK. https://doi.org/10.1057/9781137293565
Savenije, G. M., i De Bruijn, P. (2017). Historical empathy in a museum: uniting contextualisation and emotional engagement. International Journal of Heritage Studies, 23(9), 832-845. https://doi.org/10.1080/13527258.2017.1339108
Ünsal, D. (2019). Positioning museums politically for social justice. Museum Management and Curatorship, 34(6), 595-607. https://doi.org/10.1080/09647775.2019.1675983
Watson, S. (2015). Emotions in the History Museum. Dins A. Witcomb i K. Message (Eds.), The International Handbooks of Museum Studies (p. 283–301). John Wiley & Sons.
Zhu, Y. (2022a). Hot interpretations of difficult heritage: the Memorial Hall of the Nanjing Massacre in China. Journal of Cultural Heritage Management and Sustainable Development, 12(1), 32–44. https://doi.org/10.1108/JCHMSD-05-2021-0085
Zhu, Y (2022b). The Ladder of Heritage Interpretation. Dins N. Silberman (Ed.), World Heritage: 50 Years and Moving Forward (p. 104-123). WHIPIC International Centre for the Interpretation and Presentation of World Heritage Sites.
Derechos
Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución 4.0.
(c) 2024
Derechos de autor
Todos los contenidos publicados en nuestra revista están sujetos a una licencia Atribución 4.0 Internacional (CC BY-SA 4.0) de Creative Commons. Usted es libre de compartir (copiar y redistribuir el material en cualquier medio o formato) y adaptar (remezclar, transformar y crear a partir del material para cualquier finalidad, incluso comercial), bajo los siguientes términos:
Reconocimiento: Debe reconocer adecuadamente la autoría, proporcionar un enlace a la licencia e indicar si se han realizado cambios. Puede hacerlo de cualquier manera razonable, pero no de una manera que sugiera que tiene el apoyo del licenciador o lo recibe por el uso que hace.
CompartirIgual: Si remezcla, transforma o crea a partir del material, deberá difundir sus contribuciones bajo la misma licencia que el original.
El texto completo de la licencia se puede consultar en: Licencia Creative Commons
