Estellés i Maragall: del «silenci estricte» a la «paraula viva»

Aquest treball analitza la relació intertextual que es va produir, des de la segona meitat dels anys cinquanta, entre el poeta valencià Vicent Andrés Estellés i el seu predecessor Joan Maragall. L’edició, el 1954, d’una antologia del poeta modernista preparada per Carles Riba en possibilità la seua coneixença i primera lectura. L’estudi revisa la presència de referències com el nom i cognom, l’esment de versos de poemes com «Cant espiritual» o de la paraula viva, entre d’altres, mitjançant diverses formulacions i en textos de diferents obres com ara Llibre de meravelles. També s’hi aporten provatures inèdites que tracten d’una vaca cega, i que reprenen la protagonista maragalliana.

This paper analyzes the intertextual relationship that took place in the late fifties between the Valencian poet Vicent Andrés Estellés and his predecessor Joan Maragall. The 1954 edition of an anthology made by the Modernist poet, Carles Riba made it possible his knowledge and first reading. The study reviews the presence of references such as his name, the mentioning of lines like "Cant espiritual" or living word among others, through diverse formulations and in different texts like, for example, Llibre de meravelles. There are also unpublished attempts about a blind cow, reminding Maragall's character.