Apunts sobre la influència de Joan Mañé y Flaquer en l’obra de Joan Maragall
Article Sidebar
Main Article Content
Maragall va reivindicar sovint la figura de Joan Mañé y Flaquer, director del Diario de Barcelona, com a mestre, tot i la disparitat de caràcters i les distàncies ideològiques. Una anàlisi de les línies polítiques i estètiques dins les quals es movia Mañé ha de permetre veure la complexitat del seu plantejament, més enllà del reaccionari caricaturitzat pels seus contemporanis, i ajudar a entendre el pes i fins i tot la fascinació que va exercir en un jove Maragall. Estudiem aquí el projecte periodístic de Mañé i la seva manera d'enfocar alguns dels debats principals del seu temps: la defensa de la industrialització i de la ciutat de Barcelona, la gestió de les revoltes carlines i l'evolució, per a ell preocupant, del moviment catalanista. I hi intentarem remarcar els gèrmens d'algunes de les idees fonamentals del poeta.
Maragall often revindicated the figure of Joan Mañé y Flaquer, director of the Diario de Barcelona, as his teacher, despite the disparities between their personalities and ideologies. An analysis of Mañé’s political and aesthetic trends allows us to see the complexity of his approach beyond the reactionary person caricaturized by his contemporaries, and helps us understand the importance and even fascination that he exercised over a young Maragall. In this article we examine Mañé’s journalistic endeavour and his way of approaching some of the most important topics of his time: his defence of the industrialization and the city of Barcelona, the control of the Carlist riots, and the evolution of Catalan nationalism, which he considered alarming. Besides, we will try to highlight the grounds of some of the poet’s fundamental tenets.
Article Details
Articles més llegits del mateix autor/a
- Ignasi Moreta, Lluís Quintana Trias, El discurs de Guimerà a l’Ateneu de 1895: una crònica de Maragall (transcripció i edició) , Haidé. Estudis Maragallians. Butlletí de l'Arxiu Joan Maragall: Núm. 8 (2019)
- Lluís Quintana Trias, Presentació , Haidé. Estudis Maragallians. Butlletí de l'Arxiu Joan Maragall: Núm. 5 (2016)
Articles similars
- Moisès Llopis i Alarcon, El «Cant espiritual» de Joan Maragall: una versió lliure d’Armando Uribe Arce , Haidé. Estudis Maragallians. Butlletí de l'Arxiu Joan Maragall: Núm. 3 (2014)
- Maria Carme Bernal Creus, La poesia cíclica a Roser de tot l’any, de Jacint Verdaguer, i a «Les minves del gener», de Joan Maragall , Haidé. Estudis Maragallians. Butlletí de l'Arxiu Joan Maragall: Núm. 10 (2021)
- Pere Rosselló Bover, Joan Maragall en la poesia mallorquina de la postguerra , Haidé. Estudis Maragallians. Butlletí de l'Arxiu Joan Maragall: Núm. 3 (2014)
- Lourdes Jiménez, Iconografía wagneriana en la obra de Sert. Un «Parsifal» desconocido dedicado a Joan Maragall , Haidé. Estudis Maragallians. Butlletí de l'Arxiu Joan Maragall: Núm. 2 (2013)
- Francesc Feliu, Maragall: els pronoms febles com a símptoma , Haidé. Estudis Maragallians. Butlletí de l'Arxiu Joan Maragall: Núm. 12 (2023)
- Tomàs Nofre, Joan Maragall i Josep Palau i Fabre: de la paraula viva a la paraula vivent , Haidé. Estudis Maragallians. Butlletí de l'Arxiu Joan Maragall: Núm. 3 (2014)
- Francesco Ardolino, Esther Vilar, Normes de presentació d'originals. Tercera versió , Haidé. Estudis Maragallians. Butlletí de l'Arxiu Joan Maragall: Núm. 11 (2022)
- Carles , 1944- Miralles, La paradoxal presència de l'absent Haidé , Haidé. Estudis Maragallians. Butlletí de l'Arxiu Joan Maragall: Núm. 0 (2011)
- Joana Escobedo, L'Empordà de Joan Maragall i Enric Morera , Haidé. Estudis Maragallians. Butlletí de l'Arxiu Joan Maragall: Núm. 1 (2012)
- Ernest Marcos Hierro, Kostís Palamàs, el «poeta nacional» de Grècia , Haidé. Estudis Maragallians. Butlletí de l'Arxiu Joan Maragall: Núm. 13 (2024)
<< < 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.