Kostís Palamàs, el «poeta nacional» de Grècia

Kostís Palamás (1859-1943), anomenat pels seus compatriotes «el poeta nacional de Grècia», va ser la figura dominant del cànon literari neogrec des dels anys vuitanta del segle XIX fins a la seva mort. Comparteix molts trets propis de l’època amb Joan Maragall,:en primer lloc, en el context de la «Qüestió de la llengua» a Grècia, el propòsit de crear una llengua literària rica i flexible a partir de la variant lingüística popular, la llengua dita demòtica, en oposició als partidaris de la llengua arcaïtzant anomenada katharévussa. Defensa una teoria poètica pròpia basada en la divisió tripartida del lirisme del jo, el lirisme del nosaltres i el lirisme de tots i s’inspira en la tradició de la cultura popular grega, amb un interès especial per l’època medieval i el folklore. Concep la nació, la cultura i la llengua grega com un ésser viu i en constant evolució des de l’antiguitat fins als seus dies i experimenta, també com Maragall, la influència de la tríada germànica de Goethe, Wagner i Nietzsche i dels poetes simbolistes i parnassians contemporanis, especialment francesos. Va dedicar-se també a la crítica literària i a la traducció poètica.