Carmesina i el rei, de Ferran Soldevila. Edició i estudi

Una de les facetes més desconegudes de l'historiador Ferran Soldevila (1894-1971) és la seva dedicació a la literatura dramàtica. Des de ben jove, va escriure diversos textos teatrals i, fins i tot, tant en la preguerra com en la postguerra, va aconseguir-ne estrenar alguns amb un cert èxit: Matilde d'Anglaterra (1923) i L'hostal de l'amor (1949). Escrita a la primeria dels anys seixanta i inèdita fins ara, Carmesina i el rei és una peça en vers que té com a objectiu bàsic reivindicar Pere II el Gran centre d'atenció prioritari dels seus treballs historiogràfics dels darrers anys com el principal sobirà medieval. Soldevila fonamenta el seu text en una sòlida tradició literària nacional (Bernat Desclot, Ramon Muntaner, Curial e Güelfa) i internacional (Dante Alighieri, Giovanni Boccaccio, William Shakespeare) que havia contribuït a mitificar el rei Pere el Gran. Amb la seva obra, doncs, popularitzava una figura símbol que també reivindicà des d'una perspectiva historiogràfica i política.