<i>Lo Rey d'Aragó no.ns fa sinó greuges e vilanies!</i> : papat i casa d'Aragó a la <i>Crònica</i> de Muntaner (I)

L'article té com a objecte d'estudi la visió que la Crònica de Ramon Muntaner ens dóna de les relacions entre el papat i els reis de la Casa d'Aragó, amb especial atenció als capítols que narren la Guerra de les Vespres Sicilianes. Amb l'ajuda de les cròniques i de les fonts documentals coetànies del cronista de Peralada, l'autor analitza el rol que el pontífex romà juga en el relat dels esdeveniments que duran a la conquesta de Sicília pels catalans. La versió de Muntaner insisteix sempre en l'ànim sincer i devot del rei aragonès Pere el Gran, que projecta una expedició per convertir Tunis a la vertadera religió, i que finalment es veurà forçat a abandonar el seu somni a causa de l'actitud freda i desconfiada de la Santa Seu. Per contra, la Crònica desacredita hàbilment la figura del papa Martí IV, que se'ns presenta com un personatge submís als designis de França i de Carles d'Anjou, incapaç de vetllar com cal pel bé de la cristiandat i poc considerat amb els esforços dels reis catalans per difondre i exaltar la fe catòlica, percepció que troba sovint una clara correspondència en moltes de les relacions d'ambaixadors catalans a la cúria romana que d'aquest període se'ns han conservat.