Lo Rey d'Aragó no'ns fa sinó greuges e vilanies!: Papat i casa d'Aragó a la Crònica de Muntaner (II)

L'article té com a objecte d'estudi la visió que la Crònica de Ramon Muntaner ens aporta
de les relacions entre el papat i els sobirans del casal de Barcelona, amb especial atenció als
capítols que narren les guerres lliurades a Sicília després de la mort de Pere II (1285). Bo i
adoptant una perspectiva comparatista, l'autor proposa una lectura de les pàgines muntanerianes
a la llum de les cròniques coetànies i de les fonts documentals conservades, procediment
que ens permet d'analitzar en quina mesura les motivacions ideològiques del cronista de Peralada
condicionen les solucions narratives adoptades en la composició d'aquests episodis.
Així, hom estudia la presentació no gens innocent que la Crònica fa dels esdeveniments ocorreguts
entre la signatura del tractat d'Anagni (1295) i la pau de Caltabellota (1302), que obvia
descaradament un dels aspectes més destacables dels reports mantinguts per la Corona d'Aragó amb la Santa Seu durant aquest període, ço és, l'aliança contreta per Jaume II d'Aragó
amb el papa Bonifaci VIII i els prínceps de la casa d'Anjou contra el seu germà Frederic de
Trinàcria. Precisament un dels apartats de l'estudi està dedicat a la figura d'aquest darrer monarca,
i, en concret, al relat servit pel llibre de les seues pugnes amb Robert d'Anjou, rei de
Nàpols, i el papa Joan XXII, que resulta decididament favorable al príncep sículo-català.
L'anàlisi dels fragments proposats sembla demostrar que, tot i que Muntaner ens presenta sovint
un pontífex que vol esmenar els errors comesos pel seu predecessor Martí IV, no abandona
del tot la Crònica la imatge del papa que, amb les seues decisions, perjudica conscientment
o inconscient els interessos de la casa d'Aragó. De més a més, el cronista no s'està de retreure
a l'Església la seua bel.ligerància respecte a Sicília, que només ha donat com a resultats la
mort de milers de creients i la dilapidació d'uns recursos preciosos que s'haurien pogut invertir
en una altra causa més pia. Naturalment, Muntaner oposa a aquesta actitud hostil la sinceritat
i el fervor amb què els membres de la casa d'Aragó assumeixen la defensa dels interessos
de la cristiandat, com demostra l'expedició contra Almeria de Jaume II el Just.