Jasmin i Frederic Mistral, dos models literaris per a Miquel dels Sants Oliver

M. S. Oliver l'any 1903 va publicar al Diario de Barcelona la secció «Literatura extrangera
», dedicada a l'anàlisi de l'obra d'alguns dels escriptors europeus més notables de l'època.
La posició del crític, basada tant en criteris estètics com morals i polítics, s'expressava amb
una nitidesa absoluta. D'una banda, rebutjava tres tipus de literatura que aleshores tenien un
gran predicament: el simbolisme decadentista, la novel.la russa i el teatre ibsenià, als quals retreia,
respectivament, l'excés d'hermetisme i la presentació d'actituds vitals depressives, el
nihilisme i la tendència obsessiva a reflectir el malestar col.lectiu, i el seu individualisme rebel
i antisocial. Enfront d'aquesta literatura que convidava a l'apatia existencial i a un individualisme
exacerbat, la proposta era doble: d'una banda, el vitalisme estimulant d'alguns autors
anglosaxons (Emerson i Kipling); de l'altra, dos poetes occitans (Jasmin i Mistral), molt especialment
el segon, en l'obra del qual localitzava tot un seguit de valors literaris, ideològics i
morals que li semblaven plenament positius: la tradició profunda en lloc del cosmopolitisme
epidèrmic impulsat per les modes, la diafanitat de l'expressió i dels continguts enfront dels
hermetismes expressius i les ambigüitats morals, la llatinitat enfront de l'hegemonia estètica i
filosòfica de l'Europa del Nord.