Estructura cognitiva i fenomenologia: el cas de la successió convergent

Aquesta recerca descriu connexions o nexes entre algunes «cel·les» de l'estructura cognitiva (Vinner, 1991) i els fenòmens, en el sentit de Freudenthal (1983), organitzats per una definició de límit finit d'una successió, així com els fenòmens organitzats per una successió de Cauchy (Claros, 2010). Aquestes connexions van sorgir quan afrontem l'objectiu de proposar seqüències didàctiques destinades a abordar a l'aula el límit finit d'una successió i les successions de Cauchy. Aquestes seqüències didàctiques apel·len a l'ús dels fenòmens d'aproximació intuïtiva i retroalimentació descrits per Claros (2010) i els situen com a elements indispensables en la construcció d'un concepte imatge d'una successió convergent o d'una imatge de la demostració (Kidron i Dreyfuss, 2014). Aquestes dues «cel·les» de l'estructura cognitiva ajuden en l'elaboració del concepte definició d'una successió amb límit.