Estructura cognitiva i fenomenologia: el cas de la successió convergent

Main Article Content

Francisco Javier Claros
Moisés Coriat
Teresa Sánchez Compaña
Aquesta recerca descriu connexions o nexes entre algunes «cel·les» de l'estructura cognitiva (Vinner, 1991) i els fenòmens, en el sentit de Freudenthal (1983), organitzats per una definició de límit finit d'una successió, així com els fenòmens organitzats per una successió de Cauchy (Claros, 2010). Aquestes connexions van sorgir quan afrontem l'objectiu de proposar seqüències didàctiques destinades a abordar a l'aula el límit finit d'una successió i les successions de Cauchy. Aquestes seqüències didàctiques apel·len a l'ús dels fenòmens d'aproximació intuïtiva i retroalimentació descrits per Claros (2010) i els situen com a elements indispensables en la construcció d'un concepte imatge d'una successió convergent o d'una imatge de la demostració (Kidron i Dreyfuss, 2014). Aquestes dues «cel·les» de l'estructura cognitiva ajuden en l'elaboració del concepte definició d'una successió amb límit.
Paraules clau
límit, successió de Cauchy, imatge de la demostració, concepte definició, fenòmens

Article Details

Com citar
Claros, Francisco Javier et al. «Estructura cognitiva i fenomenologia: el cas de la successió convergent». Enseñanza de las Ciencias: revista de investigación y experiencias didácticas, 2016, vol.VOL 34, núm. 2, p. 87-105, https://raco.cat/index.php/Ensenanza/article/view/309281.
Biografies de l'autor/a

Francisco Javier Claros, Universidad Complutense de Madrid

Profesor Asociado del departamento de Didáctica de las Matemáticas de la Universidad Complutense de Madrid y profesor de instituto (funcionario de carrera)

Moisés Coriat, Universidad de Granada

Profesor titular de Universiad del departamento de didáctica de las Matemáticas de la Universidad de Granada

Teresa Sánchez Compaña, Universidad de Málaga

Profesora Asociada de la Universidad de Málaga en el departamento de didáctica de las Matemáticas