Des de finals del segle XX, i en tot el que portem transcorregut del XXI, hem assistit a un canvi de model educatiu, més centrat ara en el subjecte que aprèn i en com realitza aquest aprenentatge. Lògicament, els factors i els processos individuals, així com les necessitats educatives de cada individu, esdevenen factors essencials en el panorama educatiu actual, cosa que ha generat el que coneixem com a educació inclusiva.
L’arribada a aquest paradigma —un dels principis essencials del nostre sistema educatiu— ha suposat transitar per altres conceptes i idees prèvies, fins i tot contraposades, dins d’un contínuum que s’estén des de l’exclusió fins al concepte que ens ocupa. Les propostes recollides en aquest monogràfic tracten d’acostar-nos una mica més a aquest paradigma inclusiu a través de diferents realitats, formes i maneres de fer en l’àmbit de l’educació.